Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Ferrosilita

No s'ha de confondre amb la ferroselita.
Infotaula de mineralFerrosilita

Cristalls aciculars de ferrosilita del llac Terawera (Rotorua, Nova Zelanda)
Fórmula químicaFeSiO₃
Epònimferro i silici Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.DA.05
Nickel-Strunz 9a ed.9.DA.05 Modifica el valor a Wikidata
Dana65.1.2.2
Heys14.19.2
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 18,43Å; b = 9,08Å; c = 5,23Å;
Grup puntualmmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Grup espacialgrup espacial 61 Modifica el valor a Wikidata
Colormarró fosc a negre
Exfoliaciómolt bona - {210}
Fracturairregular, desigual, desagregable
Tenacitatfràgil
Duresa (Mohs)5 a 6
Lluïssorvítria, subvítria, grassa
Color de la ratllagris clar a marró
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat3,60 a 4,00 g/cm³ (mesurada); 4,00 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,710 a 1,767 nβ = 1,723 a 1,770 nγ = 1,726 a 1,788
Birefringènciaδ = 0,016 a 0,021
Pleocroismefeble
Dispersió òpticar > v moderada
Fluorescènciano fluorescent
Impureses comunesCa, Na, K, Al, Co, Ni, Mn, Ti, Cr
Més informació
Estatus IMAmineral reanomenat (Rn) Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1988 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolFs Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La ferrosilita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'ortopiroxè. Hipotèticament va ser anomenat per Henry Stevens Washington l'any 1903. El nom va ser emprat per a anomenar el material natural el 1935 per Norman L. Bowen. és un dimorf de la clinoferrosilita i forma part de la sèrie enstatita-ferrosilita. Alguns sinònims són eulita, eulisita, ferrohiperstena O-ferrosilita o ortoferrosilita.[1]

Classificació

Tant en la classificació de Nickel-Strunz com en la de Dana apareix com a inosilicat, formant part dels grups 9.DA.05 i 65.1.2.2 respectivament.[1]

Característiques

La ferrosilita és un silicat de fórmula química FeSiO₃. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5 a 6. Pot presentar impureses de calci, sodi, potassi, alumini, cobalt, níquel, manganès, titani i/o crom.[1]

Formació i jaciments

Es troba en roques ígnies bàsiques i ultrabàsiques.[1]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Ferrosilite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].

Bibliografia

  • Bowen, N.L. (1935), Ferrosilite as a natural mineral: American Journal of Science, 5th. Series: 30: 481.
  • Bass, J.D. ad Weidner, D.J. (1984) Elasticity of single-crystal orthoferrosilite. Journal of Geophysical Research: 89: 4359-4371.
  • Hugh-Jones, D.A., Sharp, T., Angel, R.J., and Woodland, A. (1996) The transition of orthoferrosilite to high-pressure C2/c clinoferrosilite at ambient temperature. European Journal of Mineralogy: 8: 1337-1345.
  • Tarantino, S.C., Domeneghetti, M.C., Carpenter, M.A., Shaw, C.J.S., and Tazzoli, V. (2002a) Mixing properties of the enstatite-ferrosilite solid solution: I. A macroscopic perspective. European Journal of Mineralogy: 14: 525-536.
  • Tarantino, S.C., Boffa Ballaran, T., Carpenter, M.A., Domeneghetti, M.C., and Tazzoli, V. (2002b) Mixing properties of the enstatite-ferrosilite solid solution: II A microscopic perspective. European Journal of Mineralogy: 14: 537-547.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9