La feromona és una substància química segregada a l'exterior per un individu per a la comunicació d'algun tipus d'informació a individus receptors de la mateixa espècie.[1]
El terme va ser encunyat el 1959 per Adolf Butenandt i Peter Karlson per a designar aquells missatgers químics que afecten generalment el desenvolupament, la reproducció o el comportament.[2] La diferència amb les hormones és que tenen un funcionament de comunicació externa i, per això, són emeses cap a l'exterior i funcionen per mitjà d'un òrgan sensorial i del sistema nerviós.[2]
Normalment, les feromones no són un únic compost químic, sinó que estan formades de diversos compostos químics, amb grups funcionals també diversos, entre els quals hi ha hidrocarburs lineals o ramificats, alcohols, àcids, cetones, èsters d'àcids grassos, isoprenoides, triglicèrids i epòxids.[1]
En els insectes, la recepció de les feromones i d'altres compostos semioquímics està mediada per unes proteïnes olfactòries, les OBP (de l'anglès odorant-binding proteins).[3]
Alguns usos de les feromones
- Funció de reconeixement. Com a exemple, les abelles obreres dins del rusc saben que la reina hi és present i està viva gràcies a una feromona que emet.
- Funció de guia: també les abelles deixen una feromona en les flors que han visitat com a pista perquè una altra abella sàpiga que en aquella flor ja no hi queda nèctar i no hi vagi.
- Funció sexual: és molt comuna. En el cas dels lepidòpters, els permet detectar una femella a diversos quilòmetres de distància.
- En humans, les feromones sexuals es fan servir en perfumeria.
- Feromones d'agregació. Molts insectes gregaris fan servir aquestes feromones per a agregar-se en casos de perill o de troballes d'aliment.
- En l'agricultura, s'utilitzen les feromones per a lluitar contra les plagues fent servir una estratègia de confusió sexual. Aquest mètode consisteix a dispersar en els cultius una gran quantitat de feromones sexuals sintètiques idèntiques a les naturals. Amb la concentració tan elevada els mascles es desorienten seguint rastres falsos i els costa més trobar les femelles i, per tant, l'aparellament es redueix.[1] També poden atreure els insectes cap a esquers insecticides.[4] Amb trampes de feromones es pot fer una captura massiva d'insectes; és una tècnica que s'ha utilitzat, per exemple, per combatre l'arna de la pomera (Cydia pomonella).[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 López, Sergio; Bau, Josep; Guerrero, Ángel; Quero, Carmen «Ecologia química: aplicacions ambientalment sostenibles per al control de plagues» (pdf). Revista de la Societat Catalana de Química, 18, 2019, pàg. 18-27. DOI: 10.2436/20.2003.01.104 [Consulta: 15 gener 2022].
- ↑ 2,0 2,1 Karlson, Peter; Butenandt, Adolf «Pheromones (Ectohormones) in Insects» (en anglès). Annual Review of Entomology, 4, 1, 1-1959, pàg. 39–58. Arxivat de l'original el 2022-01-15. DOI: 10.1146/annurev.en.04.010159.000351. ISSN: 0066-4170 [Consulta: 15 gener 2022].
- ↑ Meinwald, Jerrold; Leal, Walter S.; Kubanek, Julia «Molecules as biotic messengers» (pdf) (en anglès). ACS Omega, 3, 2018, pàg. 4048-4053 [Consulta: 15 gener 2022].
- ↑ Mishra, Anurag; Sharma, Preeti; Gupta, Arun Kumar; Fatima, Parveen; Kumar, Pushpendra. Control of Insect Pest Through Biomolecules and Traps (en anglès). Nova York: Apple Academic Press, 2019. DOI 10.1201/9780429059384-5/control-insect-pest-biomolecules-traps-anurag-mishra-preeti-sharma-arun-kumar-gupta-parveen-fatima-pushpendra-kumar. ISBN 978-0-429-05938-4.
Vegeu també
.jpg)
