Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Fenomen

Un fenomen (del llatí tardà phaenomenon, "aparença", del grec antic φαινόμενον phainómenon, "cosa que apareix a la vista", participi mitjà present neutre de φαίνω phaínō, "jo mostro") és un esdeveniment observable.[1] El terme va adquirir en el seu ús filosòfic modern a través d'Immanuel Kant, que el va contrastar amb el noümen, que no es pot observar directament. En aquesta part de la seva filosofia, en què fenomen i noúmen serveixen com a termes tècnics interrelacionats Kant va estar molt influenciat per Gottfried Wilhelm Leibniz. Molt abans d'això, però, l'antic filòsof pirronista grec Sext Empíric també va utilitzar fenomen i noumen com a termes tècnics interrelacionats.

Des dels inicis de la filosofia s'ha entès que el coneixement que ofereixen els sentits, o experiència, pot ser limitat, ja que mostren i alhora oculten la realitat de les coses. Segons Kant, el fenomen constitueix el món tal com el percebem, oposant-se al món tal com és independentment de la nostra experiència, que Kant anomena la cosa en si mateixa (en alemany Ding an sich). Segons Kant, l'ésser humà no pot conèixer les "coses en si", sinó únicament les que experimenta o nota.

Ús comú

En un sentit general, un fenomen és un fet o situació que s'observa que existeix o succeeix, especialment aquell del que se'n qüestiona la causa o l'explicació. En l'ús popular del català i altres llengües, parlar d'un fenomen sovint fa referència a un esdeveniment o persona extraordinari, inusual o notable,[1] prenent un sentit molt més restrictiu que el del concepte original, que es refereix a qualsevol observació feta amb els sentits.

Filosofia

En l'ús filosòfic modern, el terme fenomen significa les coses tal com són experimentades a través dels sentits i processades per la ment a diferència de les coses en si mateixes (noümena). En la seva dissertació inaugural, titulada Sobre la forma i els principis del món sensible i intel·ligible (1770), Kant teoritza que la ment humana està restringida al món lògic i, per tant, només pot interpretar i comprendre els fets segons el seu aspecte físic. Va argumentar que els humans només podien inferir tant com ho permetien els seus sentits, però no experimentar l'objecte real en si.[2]

Referències

  1. 1,0 1,1 «Fenomen a Diccionari.cat».
  2. Kant, Immanuel. [1770] 2019. On the Form and Principles of the Sensible and Intelligible World, translated by W. J. Eckoff (1894). – via Wikisource.

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9