Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Felipe de Nassarre

Plantilla:Infotaula personaFelipe de Nassarre
Biografia
Naixementsegle XIX Modifica el valor a Wikidata
Regne d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle XIX Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófuncionari, polític Modifica el valor a Wikidata

Felipe de Nassarre (Aragó, principis del segle xix - Madrid finals del segle xix) va ser un alt funcionari vinculat a la noblesa aragonesa.

Nomenat pel govern de Leopoldo O'Donnell alcalde-corregidor de Reus a inicis de 1857, va prendre possessió del càrrec el 25 de febrer d'aquell any. Tenia com a secretari Joan Baptista Madremany, que després també va ser alcalde de Reus. L'historiador Pere Anguera diu que amb ell van accedir al poder els neo-catòlics vinculats al convent de Sant Francesc, on els antics carlins i els integristes organitzaven actes religiosos, i amb oradors eloqüents s'excedien, fins al punt que el consistori els va haver de cridar a l'ordre i hi va enviar representants per a escoltar els sermons i judicar-ne la seva correcció. Es va prohibir l'entrada a Reus del pare Claret per a evitar problemes i enfrontaments.[1] A finals de març, Nassarre es va veure obligat a publicar un escrit desmentint rumors i calumnies aixecades contra ell, on se l'acusava d'impedir les eleccions municipals.[2] Pere Gras diu que Nassarre va ser un bon administrador. El primer d'octubre va publicar un estat de comptes on mostrava que havia posat al corrent els deutes municipals. Va impulsar diverses millores, i pel mes d'abril es va aprovar que tots els carrers nous tinguessin una amplada mínima de quaranta pams.[3] Pel mes d'octubre, a iniciativa de Bernat Torroja, es van reunir a l'ajuntament totes les autoritats i els majors contribuents de Reus per tal de reclamar per a Reus la capitalitat de la província, reivindicant el crescut nombre d'habitants, la seva situació geogràfica, la importància del seu comerç i l'àrea d'influència al sud de Catalunya, a l'Aragó i al País Valencià. Aquesta petició va ser abonada per l'autoritat eclesiàstica, que afegia que Reus s'havia moralitzat i no era ja "liberal", i que això evitaria l'antiga baralla entre Reus i Tarragona. Es va nomenar una comissió per a tirar-ho endavant, però no va reeixir.[1]

Nassarre va ser alcalde de Reus fins a l'agost de 1858, quan el govern va nomenar Basilio González, un altre funcionari. L'historiador reusenc Andreu de Bofarull diu que "el cambio de empleados mandados por el gobierno se sucedía sin interrupción. Reus en menos de dos años conoció tres alcaldes corregidores".[2]

Més endavant, el 1868, Nassarre va ser governador civil de la província de Salamanca.[4]

Referències

  1. 1,0 1,1 Anguera, Pere. Comportament polític i actituds ideològiques al Baix Camp: 1808-1868. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1983, p. 127. 
  2. 2,0 2,1 Bofarull, Andru de. Anales históricos de Reus desde su fundación hasta nuestros días. Reus: Imp. de la V. e Hijo de Pedro Sabater, 1866, p. 294. 
  3. Gras, Pere «Reus bajo el reinado de Isabel II». Eco del Centro de Lectura, 15, 1882, pàg. 1-2.
  4. «Gobierno de la Província de Salamanca». Gaceta de Madrid, viernes, 24 abril 1868, pàg. 12.


Càrrecs públics
Precedit per:
Francesc Subirà Parera
Alcalde de Reus
Escut de Reus

18571858
Succeït per:
Basilio González
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9