Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Faules d'Isop

Il·lustració de l'anguila i la serp.

Les faules d'Isop són un conjunt de faules en prosa atribuïdes a Isop, l'escriptor grec que va viure entre el final del segle vii aC i el principi del segle vi aC, probablement originari de la regió de Frígia.

Origen

Traducció de 1542 per Gilles Corrozet

Dins de les faules d'Isop s'inclouen aquelles a ell atribuïdes i un grup d'històries que circulaven abans d'ell de manera oral i amb les mateixes característiques[1]

El primer recull de faules d'Isop històricament testificat va ser fet per Demetri de Falèron al segle IV aC, més de dos-cents anys després de la mort d'Isop. Aquest recull es va perdre, però ha donat naixement a innumerables versions. La més important és el recull anomenat Augustana, que compta amb més de 500 faules, totes en prosa. Chambry, la seva edició crítica d'aquest recull, va recollir 358 faules. Algunes són molt populars, com:

Un èxit durable

Aesopus moralisatus, 1485

Les faules d'Isop han inspirat a molts autors que han perfeccionat el gènere durant 2.500 anys, entre ells:

  • Fedre, fabulista llatí del segle i.
  • Babri, fabulista romà de llengua grega del segle II al segle III.
  • Avià, poeta llatí del segle IV.
  • Djalâl ad-Dîn Rûmî, místic i poeta persa del segle xiii.
  • Maria de França, poeta del segle XII.
  • Jean de La Fontaine al segle xvii.
  • És una de les primeres obres literàries europees que va ser impresa al Japó, a finals del segle xvi.[3] Una altra traducció al japonès, les Faules de Isoho, fou feta al segle xvii.

Efecte Isop

De la mateixa manera que a la faula d'Isop, la gent crida «Que ve el llop!» (sobretot els qui volen alertar a algú) i els no crèduls no escolten als qui ho fan. En el cas contrari aquest efecte de manipulabilitat de les creences fou anomenat "efecte Isop" pel sociòleg Gérald Bronner.[4]

Referències

  1. Canvat, Karl. Didier Hatier. La fable, 1993. Canvat 1993. , p. 10.
  2. On peut lire la traduction intégrale de ce recueil par Émile Chambry sur Wikisource.
  3. Ninomiya, Hiroyuki. CNRS Éditions. Le Japon pré-moderne (en français), 2017, p. 231. ISBN 978-2-271-09427-8. 
  4. Presses universitaires de France. [[[:Plantilla:Google Livres]] La Démocratie des Crédules], 2013. 

Vegeu també

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9