|
Falset (veu)El falset (originalment en italià: falsetto) és una tècnica vocal que permet arribar a notes més enllà del registre normal del cantant masculí o femení.[1] Fa que un home adult pugui cantar en una tessitura aguda, la que habitualment correspon a les veus femenines[2] o blanques: soprano, mezzosoprano i contralt. Això, però no impedeix pas que aquesta persona, a més, pugui cantar, també, en alguna de les tessitures habituals de les veus masculines. Malgrat que hi ha veus que de manera natural estan més dotades que altres per a l'exercici del falsetto, és una tècnica que s'aprèn, s'exercita, es desenvolupa i es millora, com qualsevol altra tècnica d'execució musical. La tècnica del falsetto té una llarga història, especialment en la música religiosa,[3] en tots els contextos en els quals no eren permeses les veus femenines i les parts agudes de la polifonia l'havien de fer nens, castrats o falsetistes.[4] La tècnica, en el terreny de la música clàssica s'ha revifat d'ençà de la moda de la interpretació de la música antiga amb criteris històrics i amb voluntat de restituir les sonoritats originals. En el terreny de la música popular també s'ha utilitzat a bastament. Bee Gees (especialment Barry Gibb),[5] Luca Turilli, Frankie Valli[6] o Sigur Rós són exemples de cantants i grups la sonoritat dels quals reposa en el falset. Referències
|
||||||
