Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Falguera aquilina

Infotaula d'ésser viuFalguera aquilina
Pteridium aquilinum Modifica el valor a Wikidata

Pteridium aquilinum subsp. aquilinum Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font debracken fern root (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneArchaeplastida
ClassePolypodiopsida
OrdrePolypodiales
FamíliaDennstaedtiaceae
GènerePteridium
EspèciePteridium aquilinum Modifica el valor a Wikidata
Kuhn, 1879
Nomenclatura
BasiònimPteris aquilina Modifica el valor a Wikidata

La falguera aquilina o falaguera de Sant Joan (Pteridium aquilinum)[1] és una espècie de falguera anomenada aquilina per la semblança de la secció de la seva fulla amb una àguila de dos caps. Es freqüent als Països Catalans.[2]

Descripció

Rizoma profund, llarg (fins a un metre) i gruixut, de color bru negrós; fulles coriàcies, de contorn amplament triangular, fulla pinnatisecta amb llargs pecíols. Fa de 40 cm a 2 m d'alt i emet espores de juny a setembre.

Distribució

Espècie subcosmopolita absent en les zones seques o calcàries no descarbonatades per la pluja. A la península Ibèrica manca en gran part de la zona est. No s'hi fa a l'extrem nord d'Escandinàvia ni a Islàndia. Apareix també a parts del nord d'Àfrica.

Manca a Eivissa i a la major part del País Valencià i de Mallorca, es troba en la part silícia de Menorca. A Catalunya és pròpia de la Catalunya humida, en general del Llobregat al nord, però també més al sud, als Ports de Beseit. Arriba als 1.700 m d'altitud a Catalunya, als 1.600 al País Valencià i als 1.000 a la Serra de Tramuntana de Mallorca.

Referències

  1. «Cercaterm | TERMCAT - Pteridium aquilinum». [Consulta: 3 setembre 2022].
  2. Oriol de Bolòs i Josep Vigo, Flora dels Països Catalans, 1980
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9