Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Exuperi de Tolosa

Plantilla:Infotaula personaExuperi de Tolosa
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementExuperius, Exsuperius; francès: Exupéry, Supèri
segle IV Modifica el valor a Wikidata
Àrreu (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort410 Modifica el valor a Wikidata
Blanhac (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBasílica de Sant Serni (Tolosa) 
Bisbe
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
bisbe
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
PelegrinatgeTolosa
Festivitat28 de setembre; 14 de juny: translació de les restes
IconografiaRobes de bisbe

Exuperi de Tolosa, en francès Exupéry o Saint Supèri (Àrreu, Alts Pirineus, mitjan segle IV - Blanhac, Alta Garona, ca. 411) fou un bisbe de Tolosa. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Biografia

Les dades sobre Exuperius són poques: no se sap on ni quan va néixer, tot i que una tradició tardana diu que ho feu a Àrreu (Alts Pirineus). És esmentat sense assenyalar la condició bisbe, quan era a Roma el 394 o 395; a partir de la carta de Jeroni d'Estridó a Fúria, de 394, i de la de Paulí de Nola a Amand de Bordeus, sembla que Exuperi havia estat prevere a Roma i després a Bordeus, abans d'ésser nomenat bisbe. Va ocupar seu episcopal de Tolosa de Llenguadoc en succeir Selvi de Tolosa vers el 400. Va acabar la basílica de Sant Serni de Tolosa que Selvi havia iniciat i a la que va traslladar (amb permís imperial) el cos de Sant Sadurní de Tolosa, l'1 de novembre del 402 o 403 o 406/409 segons les diferents fonts. Convertí el temple romà de Minerva en l'església de la Daurada. Quan els vàndals, alans i sueus van assolar la ciutat, Exuperi va encarregar-se del manteniment de la població, venent els béns de la catedral, fins i tot els vasos sagrats, per a comprar menjar.

Va escriure a Innocenci I, papa, sobre l'aplicació dels cànons i altres qüestions de disciplina eclesiàstica, i el papa li va contestar amb la carta Consultenti tibi, datada el 20 de febrer del 405, on li dona la llista del cànon de la Bíblia tal com el coneixem avui. Sant Jeroni l'esmenta diverses vegades, la darrera en una carta del 411 o inici del 412, i el lloa per la seva caritat; Jeroni li dedicà la seva obra Commentarium in Zachariae.

Veneració

Fou molt elogiat al seu temps i considerat ja en vida com a sant, condició reconeguda poc després de la seva mort. Molt venerat antigament, va ésser enterrat a Blanhgnac a la capella que porta el seu nom, fins que, entre el 1073 i el 1258, fou traslladat a Tolosa de Llenguadoc pels canonges de Sant Serni; el 13 de juny de 1258, l'abat de Sant Serni, Bernard de Gensac (1243-1263) va col·locar-ne els ossos en una nou reliquiari, reservant-ne alguns com a relíquies.

La seva memòria es commemora el 28 de setembre dia del seu naixement; el 14 de juny se'n commemora el dia del trasllat de les seves restes.

Enllaços externs

Bibliografia

Kembali kehalaman sebelumnya