Exèrcit d'Extremadura

Exèrcit d'Extremadura

Tipus	exèrcit de camp
Data de lleva	1937
Dissolució	1939
País	Segona República Espanyola
Branca	Exèrcit Popular de la República
Estructura	GERC
Comandants
Oficials destacats	Joaquín Pérez Salas
Guerres i batalles
Guerra Civil espanyola

El Exèrcit d'Extremadura va ser una unitat de l'Exèrcit Popular de la República que va operar durant la Guerra Civil Espanyola. Sota la seva jurisdicció es trobaven les forces republicanes desplegades en el front d'Extremadura. Situat en un front secundari, no va tenir un paper important durant la contesa, si bé va participar en l'ofensiva de Valsequillo en 1939.

L'Exèrcit d'Extremadura va ser creat en la tardor de 1937 com una nova formació escindida^{[n. 1]} del desaparegut Exèrcit del Sud republicà.^[3] Inicialment es va designar al tinent coronel Joaquín Pérez Salas com a comandant en cap del nou Exèrcit,^[4] si bé aviat seria substituït pel coronel Ricardo Burillo Stholle.^[5] La seva caserna general es trobava a Almadén.^[1] En l'estiu de 1938 les operacions relacionades amb el tancament de la bossa de Mèrida, emprès per l'Exèrcit del Sud franquista, van suposar una greu derrota per a l'Exèrcit d'Extremadura i es van saldar amb importants pèrdues humanes, materials, etc.^{[n. 2]} El coronel Burillo va ser substituït pel coronel Adolfo Prada Vaquero,^[7] que va aconseguir reorganitzar al desfet Exèrcit d'Extremadura i frenar l'ofensiva franquista. El general Antonio Escobar Huertas assumiria el comandament a la fi de 1938.^[8] El gener de 1939 l'exèrcit va llançar una important ofensiva en el front de Còrdova-Extremadura, que en els primers dies va obtenir un cert èxit. No obstant això, l'ofensiva acabaria fracassant després de diverses setmanes de combats. L'Exèrcit d'Extremadura va ser dissolt al final de la contesa, al març de 1939.

Comandants

• Tinent coronel Joaquín Pérez Salas;
• Coronel Ricardo Burillo Stholle;
• Coronel Adolfo Prada Vaquero;
• General de brigada Antonio Escobar Huertas;

Caps d'Estat Major

• Tinent coronel Joaquín Alonso García;
• Tinent coronel Javier Linares Aranzabe;^[9]
• Coronel Eduardo Sáenz de Aranaz;^[1]
• Coronel Ramón Ruiz-Fornells Ruiz;

Comissari

• Nicolás Jiménez Molina, del PSOE;^[10][11]

Comandant general d'Artilleria

• Coronel d'artilleria José Valcázar Crespo;

Comandant general d'Enginyers

• Tinent coronel d'enginyers Pedro Fraile Sánchez;

• Alpert, Michael. The Republican Army in the Spanish Civil War, 1936–1939. Cambrige University Press, 2013. ISBN 84-3230-682-7. 
• Álvarez Rey, Leandro. Los Diputados por Andalucía de la Segunda República, 1931-1939: diccionario biográfico. II. Centro de Estudios Andaluces, 2010. 
• Álvarez Rey, Leandro; Lemus López, Encarnación. Historia de Andalucía Contemporánea. Universidad de Huelva, 1998. 
• Castillo, Santiago. Historia de la UGT. Un sindicalismo en guerra, 1936-1939. Siglo XXI de España, 2011. 
• Engel, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid, Almena, 1999. 84-922644-7-0. 
• Gallardo Moreno, Jacinta. La guerra civil en la Serena. Diputación provincial de Badajoz, 1994. 
• Martínez Bande, José Manuel. La batalla de Pozoblanco y el cierre de la bolsa de Mérida. Madrid: Editorial San Martín, 1981. 
• Moreno Gómez, Francisco. La Guerra civil en Córdoba: 1936-1939. Editorial Alpuerto, 1985. 
• Salas Larrazábal, Ramón. Historia del Ejército Popular de la República. La Esfera de los Libros, 2006. ISBN 84-9734-465-0. 
• Suero Roca, M.ª Teresa. Militares republicanos de la Guerra de España. Barcelona: Ediciones Península Ibérica, 1981. ISBN 84-297-1706-4. 
• Thomas, Hugh. Historia de la Guerra Civil Española. Grijalbo, 1976. 
• Zaragoza, Cristóbal. Ejército Popular y Militares de la República, 1936-1939. Barcelona: Ed. Planeta, 1983. 

• Batalla de Peñarroya
• Exèrcit Popular de la República
• Pla P