|
Euskal Erakunde Herritarra
Euskal Erakunde Herritarra (Organització Popular Basca, en basc; EEH) va ser un organisme electoral conjunt de l'oposició antifranquista que agrupava a l'esquerra abertzale i a gran part de l'esquerra revolucionària del País Basc. Conegut anteriorment per Herrikoi,[1][2] es va crear el 28 de febrer de 1977 sobre la base dels plantejaments de «ruptura democràtica» que proposava l'Alternativa KAS i va tenir una vida molt efímera.[3] Entre altres qüestions, propugnava el restabliment de l'estatut d'autonomia i l'exercici del dret d'autodeterminació per part dels ciutadans bascos,[4] així com l'amnistia total per als delictes polítics i sindicals, el retorn dels exiliats i la supressió de les jurisdiccions especials i de la llei antiterrorista.[2] Estava compost pels partits i sindicats integrants de la Koordinadora Abertzale Sozialista (EHAS, LAIA, EIA, LAB i LAK),[5] juntament amb EKA, ES, EK, ORT, PTE, PCU i EMK, a més de LKI (abans LCR-ETA VI), LC i OIC com a membres no compromesos amb la totalitat del programa.[3] Va tenir com a precedents altres organismes unitaris similars que, al seu torn, divergien de la Junta i la Plataforma,[6][7] com ho foren Herrikoi Batasuna,[8] Euskadiko Herrikoi Batzarra (EHB)[9] i Herrikoi Abertzale Indarren Koordinadora (HAIK).[10] Davant la imminència de les primeres eleccions democràtiques a Espanya, Euskal Erakunde Herritarra es va reunir a l'abril de 1977 a la sala de juntes de l'Ajuntament de Bergara, assistint com a observadors representants de l'ESB-PSV, PSE-PSOE i PNB, a més de diversos alcaldes.[1] Encara que la creació d'una coordinadora d'esquerra revolucionària no va ser possible, en part per la decisió adoptada per KAS de participar en aquests comicis només si s'acceptava l'amnistia i la legalització de tots els partits, finalment EIA es va desmarcar de KAS i va arribar a un acord amb EMK per conformar la coalició electoral Euskadiko Ezkerra. Referències
|
||||||||||||||
