Eugene Parker

Eugene Parker

Biografia
Naixement	(en) Eugene Newman Parker 10 juny 1927 Houghton (Michigan)
Mort	15 març 2022 (94 anys) Chicago (Illinois)
Formació	Institut Tecnològic de Califòrnia - Philosophiæ doctor (–1951) Universitat Estatal de Michigan
Director de tesi	Howard P. Robertson
Activitat
Camp de treball	Plasma physics (en) i física solar
Ocupació	astrònom, professor d'universitat, astrofísic, físic
Ocupador	Universitat de Chicago Universitat de Utah
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (1967–) Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Royal Astronomical Society American Astronomical Society American Physical Society
Obra
Obres destacables corrent heliosfèric difús
Premis
(2020)  Premi Crafoord d'astronomia (2018)  APS Medal for Exceptional Achievement in Research (en) (2012)  Hannes Alfvén Prize (en) (2003)  Premi James Clerk Maxwell de Física del Plasma (2003)  Premi Kyoto de ciències bàsiques (1997)  Medalla Bruce (1992)  Medalla d'or de la Royal Astronomical Society (1990)  Medalla Karl Schwarzschild (1990)  Medalla William Bowie (1989)  Medalla Nacional de Ciència (1979)  Chapman Medal (en) (1978)  George Ellery Hale Prize (en) (1969)  Henry Norris Russell Lectureship (1969)  Arctowski Medal (en) (1968)  Medalla John Adam Fleming

Eugene Newman Parker (Houghton, 10 de juny de 1927 - 15 de març de 2022^[1]) va ser un astrofísic nord-americà. A mitjan dècada del 1950, Parker va desenvolupar la teoria dels vents solars supersònics i va predir la forma en espiral de Parker del camp magnètic solar al sistema solar exterior. El 1987, Parker va proposar que una miríada de "nanoflamarades", petits flaixos semblants a erupcions solars que es trobarien per tota la superfície del Sol, podrien escalfar la corona solar.^[2][3]

Parker va passar quatre anys a la Universitat de Utah i ha estat a la Universitat de Chicago des del 1955, on ha ocupat càrrecs als departaments de física, astronomia i astrofísica, apart de l'Institut Enrico Fermi.^[3] Parker fou elegit a l'Acadèmia Nacional de Ciències el 1967.^[3] El 2017, la NASA va reanomenar la seva Solar Probe Plus com Parker Solar Probe en honor seu; era el primer cop que l'organització anomenava una nau en honor d'una persona viva.^[4] El 2018, la Societat Física Americana li va lliurar la Medalla per Assoliments Excepcionals en Recerca.^[5]