Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Etol

Infotaula personatgeEtol
Tipuspersonatge mitològic grec Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugePrònoe (filla de Forbant) Modifica el valor a Wikidata
MareMare d'Etol Modifica el valor a Wikidata
PareEndimió Modifica el valor a Wikidata
FillsPleuró i Calidó Modifica el valor a Wikidata
Altres
CàrrecRei de l'Èlide i king of Aetolia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

D'acord amb la mitologia grega, Etol (en grec antic: Αἰτωλός, Aitōlós) va ser un heroi que va ser rei de l'Èlida. Era fill d'Endimió, i la seva mare era una nimfa. Els seus germans eren Peó, Epeu, Euícide (o Eurípile), Naxos i Pisos.

Per decidir quin dels seus fills seria l'hereu del reialme, Endimió va organitzar una cursa a Olímpia i va decidir que el vencedor seria el futur rei. Va guanyar Epeu. Peó va fugir a Macedònia, i Etol es va romandre al Peloponnès, i quan Epeu va morir el va succeir en el tron. Però, més tard, va matar Apis, rei del Peloponnès, i els fills de la víctima el van obligar a exiliar-se. Va anar al nord del golf de Corint, a la desembocadura del riu Aqueloos. Allà va ser acollit com a hoste per Doros, Laòdoc i Polipetes, els fills de Ftia i Apol·lo. Els va assassinar, i regnà en el seu lloc, després d'haver foragitat els curets. El país va rebre el nom d'Etòlia en honor seu.

Es va casar amb Prònoe, filla de Forbos, i tengué dos fills, Pleuró i Calidó.[1]

Referències

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 182. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 87. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1
Kembali kehalaman sebelumnya