Esteve II de Blois

Esteve II de Blois

Reconstrucció d'un segell d'Esteve II de Blois, no hi apareix senyal heràldic perquè l'heràldica encara no havia aparegut a Europa.
Biografia
Naixement	1045 (Gregorià)
Mort	19 maig 1102 (56/57 anys) Ramla (Israel)
Causa de mort	mort en combat
Sepultura	Ramla
Activitat
Ocupació	militar
Carrera militar
Conflicte	Primera Croada setge d'Antioquia (1097) Croada del 1101 Setge de Nicea batalla de Dorilèon Batalla de Ramla (1102)
Altres
Títol	Count of Blois, Châteaudun and Chartres (en) (1089–1102)
Família	Casa de Blois
Cònjuge	Adela d'Anglaterra (1080 (Gregorià)–)
Fills	Adela de Blois, Odo de Blois, Agnès de Blois, Emma de Blois, Guillem de Sully, Teobald II de Xampanya, Humbert de Blois, Comte de Virtus, Mathilde de Blois, Esteve d'Anglaterra, Henry of Blois, Alice de Blois, Elionor de Blois
Pares	Teobald III de Blois   i Gersende de Maine
Germans	Hug V del Maine Eudes III de Troyes Hugues Ier de Champagne Fulco I, Margrave of Milan

Esteve II de Blois - nom complet, Esteve II Enric, comte de Blois (c. 1048 - 19 de maig de 1102), en francès Étienne Henri, fou comte de Blois i de Chartres

Era fill de Teobald III de Blois, també comte de Blois.

Es va casar amb Adela de Normandia, una de les filles de Guillem I d'Anglaterra, pels volts de l'any 1080 a Chartres.

1. Guillem de Sully (d.1150), casat amb Agnès de Sully.
2. Teobald II de Xampanya
3. Odo, mort jove.
4. Esteve d'Anglaterra, rei d'Anglaterra
5. Lucia-Mahaut
6. Agnes
7. Leonor de Blois, casada amb Raúl I de Vermandois
8. Alix
9. Lithuise de Blois
10. Enric de Blois, bisbe de Winchester
11. Humbert, mort jove.

Esteve II fou un dels líders de la Primera Croada i és conegut per haver escrit cartes de caràcter molt entusiasta a la seva esposa Adela, en les quals far referència al progrés de la Croada. Fou un dels comandants de l'avantguarda croada durant la batalla de Dorilèon l'1 de juliol de 1097.^[1] Retornà a casa el 1098, durant el llarg Setge d'Antioquia i sense haver complert el seu vot d'arribar a Jerusalem. Fou pressionat per Adela per realitzar un segon pelegrinatge, per la qual cosa s'uní a la Croada de 1101, de menor entitat que l'anterior, junt amb d'altres que també havien tornat a casa abans de la finalització de la primera. El 1102, Esteve va morir en combat durant la Batalla de Ramla, a l'edat de cinquanta-set anys.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esteve II de Blois