Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Estat de Tlaxcala

Plantilla:Infotaula geografia políticaEstat de Tlaxcala
Tlaxcala (es) Modifica el valor a Wikidata
Tipusestat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 19° 25′ 44″ N, 98° 09′ 39″ O / 19.4289°N,98.1608°O / 19.4289; -98.1608
EstatMèxic Modifica el valor a Wikidata
CapitalTlaxcala Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població1.272.847 (2015) Modifica el valor a Wikidata (318,93 hab./km²)
Llengua utilitzadaCentral Nahuatl (en) Tradueix
otomí Ixtenco Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície3.991 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud2.425 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació1857 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Òrgan legislatiuCongress of Tlaxcala (en) Tradueix Circumscripció: 19, (Escó: 25) Modifica el valor a Wikidata
• Llista Modifica el valor a WikidataLorena Cuéllar Cisneros (2021–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal90 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
ISO 3166-2MX-TLA Modifica el valor a Wikidata

Lloc webtlaxcala.gob.mx Modifica el valor a Wikidata

Tlaxcala és un dels 31 estats de Mèxic. Limita al nord-est amb Hidalgo, a l'oest amb l'estat de Mèxic i al nord, sud i est amb l'estat de Puebla. Amb una àrea de 4.016 km² és l'estat més petit de la federació. L'estat va ser incorporat en diverses ocasions a l'estat de Puebla, i altres vegades va rebre l'estatus de "territori". Nogensmenys, Tlaxcala va rebre l'estatus d'estat el segle xix (a pesar d'abastar un territori tan petit), ja que històricament representa la llar dels tlaxcalteques, un poble que va romandre independent fins i tot de l'Imperi Asteca fins a l'arriba dels conquistadors espanyols, i van ajudar Hernán Cortés contra els asteques fins a derrotar-los.[1] Tenint en compte la seva lleialtat, van ser sempre una tribu privilegiada per les autoritats espanyoles, podien portar armes, muntar a cavall i mantenir lleis pròpies. Aquest poble havia conservat una cultura i una identitat pròpies al llarg dels segles. L'activitat principal de l'estat és la manufactura de la indústria química, tèxtil i farmacèutica.

Referències

  1. Cortés, Hernán; de Lorenzana, Francisco Antonio. Historia de Nueva-España (en castellà), 1770, p.7. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9