Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Estació de treball d'àudio digital

Estació de treball d'àudio digital
Modifica el valor a Wikidata

Una estació de treball d'àudio digital o DAW (sigles en anglès de digital audio workstation), és un programari que permet crear música sobre la base d'àudio o a sons MIDI, i que poden inserir-se des de mitjans externs (en el cas d'àudio pot ser un micròfon o algun instrument musical; en el cas de MIDI pot ser un teclat, un sintetitzador, o qualsevol instrument que permeti la connexió MIDI), que després són reproduïts, barrejats o editats, per a la seva posterior exportació. Alguns exemples són: Logic Pro d’Apple, Adobe Audition, Samplitude, Cubase, Pro Tools, Ardour, Cakewalk Sonar, FL Studio, LMMS, DSP-Quattro, etc. La majoria d'ells posseeixen característiques similars, com: utilització de plug-ins VST i exportació a formats d'àudio com MP3 o WAV.

Història

Els primers DAW es van concebre a finals de la dècada de 1970 i principis de la de 1980. Soundstream va desenvolupar la primera gravadora digital el 1977 i va desenvolupar el que es considera el primer DAW. Constava d'un petit ordinador DEC PDP-11/60 amb un paquet de programari personalitzat anomenat DAP (Digital Audio Processor), un disc dur intern Braegen de 14", un oscil·loscopi de memòria per veure formes d'ona d'àudio editades i un connector Unibus PDP-11 connectat (Interfície d'àudio digital o DAI) proporciona entrada i sortida d'àudio analògic i digital per a la connexió a gravadores digitals Soundstream i gravadores de cinta analògiques tradicionals El programari DAP us permet editar l'àudio gravat al disc dur del sistema i realitzar efectes creuats simples, com l'aparició i la desaparició gradual. Acoblar la microordinador, la unitat de disc, el monitor de vídeo i el programari per executar-los va ser la part simple.[1]

En realitat el major problema durant aquells anys va ser trobar emmagatzematge econòmic i processament prou ràpid i velocitat de disc per executar un DAW comercialment viable. Això es va anar solucionant a mesura que, durant la dècada del 1980, es produïa un creixement d’ordinadors domèstics per part d’empreses com ara Apple, Atari i Commodore Amiga que afavoria l’avenç respecte la grandària i la velocitat.

Macromedia i Digidesign van començar a presentar programmes d’edició d'àudio i masterització de dues pistes de CD. No va ser fins als 90 que es van començar a programmar editors d’àudio de quatre pistes i van entrar en escena ProTools, Cubase i els primers DAW de windows. Concretament, en el següent ordre: el 1991 Digidesign va introduir el seu software ProTools i, generalment, tots els altres DAW disponibles estaven basats en Apple Mac; el 1992 van començar a aparèixer els primers DAW per a Windows des d’empreses com ara Quality Software, Soundscape Digital Technology, SADiE, Echo Digital Audio i Spectral Synthesis; també el 1992, amb el llançament de la targeta de so AD516, van començar a desenvolupar-se editors d’àudio de quatre pistes. Alhora també es podia integrar directamnet un software MIDI. El 1993 Steinberg va presentar Cubase Audio en Atari Falcon 030 amb efectes integrats de DSP. Aquest mateix any es va desenvolupar el primer producte software basat en Windows, Samplitude. Finalment, el 1996 ja es podia editar fins a trenta-dos pistes d’àudio. Aquest sistema de gravació digital es va convertir en l’estàndard de la indústria musical.

Referències

  1. «¿Qué es un DAW? Definiciones y algo de historia.» (en castellà), 24-09-2019. [Consulta: 8 desembre 2022].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9