Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Espasticitat

Plantilla:Infotaula malaltiaEspasticitat
Tipusmiopatia, hipertonia muscular i manifestació neurològica Modifica el valor a Wikidata
Especialitatneurologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Classificació
CIM-10R25.2 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0105437 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB20872 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus003297 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine1148826, 318994 i 2207448 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD009128 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0026838 i C0277820 Modifica el valor a Wikidata

El terme espasticitat deriva de la paraula grega σπαστικός (spastikós) que significa rampa. Amb aquest terme es defineix un trastorn motor del sistema nerviós que consisteix en un augment anormal del to muscular que pot originar-se per una lesió al cervell o a la medul·la espinal. Una característica de l'espasticitat és que l'augment en el to muscular depèn de la velocitat del moviment, o augmenta amb l'increment de la velocitat del moviment, donant-se contraccions involuntàries[1] que provoquen rigidesa muscular i interfereix en diversos moviments i funcions: deambulació, manipulació, equilibri, parla, deglució, etc.

Epidemiologia

Presenten espasticitat un terç dels casos d'accidents vasculars cerebrals i fins a dos terceres parts dels pacients amb esclerosi múltiple.

Descripció

Es descriu típicament, com una resistència involuntària a un moviment imposat, més elevada com més ràpid és aquest moviment. L'espasticitat pot ser uniforme en tot el cos, però normalment es localitza als membres inferiors (diplegia espàstica). També pot ser igualment uniforme en mig cos (dret o esquerra) (hemiplegia cerebral infantil) amb rigidesa muscular i debilitat dels músculs antagonistes. L'espasticitat en les extremitats inferiors fa que sigui impossible que la persona retregui les seves cames o que amb prou feines les pugui moure. També pot ser mínima, revelant-se tan sols després d'un examen clínic. No és necessàriament dolorosa, però pot ser-ho notablement tractant-se d'esclerosi múltiple. Cal diferenciar-la de la contractura, la rigidesa muscular (resistència independent de la velocitat de circulació impresa) i de la catatonia.

Enllaços externs

Referències

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9