Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Espai proper

La Terra des d'aproximadament 30.000 m sobre Oregon, Estats Units.

L'espai proper és la regió de l'atmosfera terrestre que queda entre 20 i 100 km per sobre del nivell del mar, que abasta l'estratosfera, mesosfera, i la termosfera inferior. S'estén aproximadament des de la línia d'Armstrong per sobre del qual els éssers humans necessiten un vestit de pressió per sobreviure, fins a la línia de Kármán on l'astrodinàmica ha de prendre el relleu de l'aerodinàmica per tal d'assolir el vol. La definició d'espai proper pot variar depenent de la font, però generalment el terme comprèn les altituds per sobre d'on els aviació comercial vola però per sota dels satèl·lits orbitadors.

Els termes "proper a l'espai" i "atmosfera superior" generalment es consideren sinònims. No obstant això, algunes fonts distingeixen entre els dos. La distinció es fa, que només en les capes més properes a la línia de Karman són anomenades properes a l'espai, mentre que només les capes restants entre l'atmosfera inferior i l'espai proper són anomenades atmosfera superior.

Exploració

El terme va ser explorat originalment en la dècada de 1930. Els primers vols van volar fins a la vora de l'espai sense ordinadors, vestits espacials, i només amb sistemes de suport vital en cru. Persones notables que van volar a l'espai proper van ser Jean Piccard i la seva dona Jeannette, en el vehicle The Century of Progress. Més tard, l'exploració es va portar a terme principalment per vehicles no tripulats, tot i que hi ha hagut intents de paracaigudisme fets des de globus de gran altitud.

Usos de l'espai proper

L'àrea és d'interès per a fins de vigilància militar, l'estudi científic, així com als interessos comercials de les comunicacions, i el turisme. L'ofici de volar en l'espai proper pot incloure globus d'alta altitud, dirigibles no rígids, rockoons, coets sonda, i l'aeronau Lockheed U-2. La regió ha estat d'interès per als viatges espacials. Els primers intents utilitzen un vehicle conegut com a rockoon per arribar a altituds extremes i òrbita. Aquests encara s'utilitzen avui en dia pels coets sonda.

Van ser proposades les estacions de plataforma d'alta altitud per a aplicacions com ara relés de comunicació. Hi ha hagut un ressorgiment de l'interès en l'espai proper per llançar naus espacials tripulades. Grups com ARCASPACE, així com el da Vinci Project estan planejant el llançament de vehicles tripulats espacials suborbitals de globus de gran altitud. JP Aerospace té una proposta de port espacial en l'espai proper, com a part del seu programa Airship to Orbit.

Globus d'alta altitud

L'espai proper ha estat utilitzat per al vol en globus de caràcter científic, per a aplicacions com ara l'astronomia submilimétrica. Els globus de gran altitud sovint són impulsats pels estudiants i pels grups d'aficionats a altituds de l'ordre de 30.000 m, tant per a fins científics i educatius.[1][2][3]

Fenòmens a l'espai proper

Referències

  1. GSBC, What is a High Altitude Balloon Arxivat 2017-07-22 a Wayback Machine. (accessed August 8, 2016)
  2. UKHAS, A Beginners Guide to High Altitude Ballooning Arxivat 2016-07-29 a Wayback Machine. (accessed August 8, 2016)
  3. DIY Space Exploration, Introduction to High Altitude Balloons Arxivat 2017-03-21 a Wayback Machine. (accessed August 8, 2016)

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9