Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Església de Sant Jaume (Barcelona)

No s'ha de confondre amb Parròquia de Sant Jaume (Barcelona).

L'església de Sant Jaume era un temple de Barcelona, actualment desaparegut.

Hi ha referències de l'antic temple als anys 985[1][2] i 1021, i el 1057 ja consta com a parròquia. El 1146 hi ha constància d'una nova consagració. La tradició afirmava que havia estat fundada pel mateix Sant Jaume, ja que s'aixecava al lloc on ell havia estat predicant. Se situava a la plaça de Sant Jaume, a tocar de la Casa de la Ciutat. L'absis era on avui hi ha l'ala esquerra de la façana nova.

L'últim temple era una església gòtica d'una nau, amb un porxo de cinc arcs (semblant al conservat de Sant Antoni Abat) que s'obrien a la plaça, i dos que s'obrien al carrer de la Ciutat. Havia estat renovat el 1388, i alguns dels capitells se'n van salvar i avui, al MNAC, pot veure's una reconstrucció de part del porxo, que va ser el lloc de reunió del Consell de Cent fins que no se'n va construir una seu estable i, després, en algunes ocasions especials.

Les voltes de l'església i el porxo tenien pintures de Francesc Tramulles, amb una representació de la batalla de Clavijo. La façana estava coronada per una barana calada, amb gàrgoles. El campanar se situava al costat de la nau, prop de l'absis.

No queda gairebé res del seu mobiliari. El retaule renaixentista, amb escultures de Martín Díaz de Liatzasolo i policromia de Pere Nunyes i Enric Fernandes (1536-1546), va ser reemplaçat al segle XVIII per un de Nicolau Travé, del qual se'n conserva la traça, dibuixos i alguna fotografia. Tenia sòcol, columnes, arquitrau i un cos alt amb una fornícula, i tres imatges principals amb Sant Jaume, Sant Pere i Sant Pau.

El 1823 va ser enderrocada per tal d'ampliar l'actual plaça de Sant Jaume. La parròquia va ser traslladada a l'església de Santa Mònica, juntament amb el retaule. El 1835, la parròquia es va tornar a traslladar a l'antiga església de la Trinitat. Llavors, el retaule va ser venut a l'església parroquial de Cardedeu, on va ser-hi fins que el 1936 va ser cremat als esvalots de l'inici de la Guerra Civil espanyola. Només en resta un fragment amb els sants Esteve i Caterina, avui al Museu Diocesà de Barcelona.

Referències

  1. Aulestia Pijoan, Antoni. Barcelona: Ressenya histórica, 1878, p. 15. 
  2. Almerich, Lluís; Sellarés, Luis Almerich. Història dels carrers de la Barcelona vella: guia sentimental. Editorial Millà, 1949, p. 80. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9