Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Escut de Llíria

Infotaula d'escutEscut de Llíria

Escut oficial de Llíria.
Detalls
TipusEscut d'armes Modifica el valor a Wikidata
Adoptat perLlíria Modifica el valor a Wikidata
Establert/
rehabilitat
19 febrer 2002 Modifica el valor a Wikidata
EsmaltsAtzur, or, gules, sable i natural Modifica el valor a Wikidata
Càrregues
Castell, lliri, torre i mur Modifica el valor a Wikidata

L'escut de Llíria és un símbol representatiu oficial de Llíria, municipi del País Valencià, a la comarca del Camp de Túria. Té el següent blasonament:

« Escut quadrilong de punta redona. En camp d'atzur un castell amb tres torres d'or, maçonat de sable i aclarit de gules. En cap, sobre la torre principal, un lliri amb tres flors del seu color. Al tot, quatre torres d'or unides per un mur del mateix metall. Per timbre, corona reial oberta.[1] »

Història

Primitiu escut de Llíria (segle xiii) que hi apareix a l'església de la Sang de Llíria.

Antigament Llíria utilitzà un escut caironat, amb els quatre pals de gules en camp d'or o senyal reial, ressaltat d'un lliri. Aquest escut encara es pot observar al teginat mudèjar de l'Església de la Sang de Llíria (segle xiii) i a la clau de la volta situada sobre la Porta dels Hòmens de la mateixa església (segle XIV).[2][3] També es pot observar, ja sense cairó i amb tres lliris, a les tapes de pergamí del Llibre de Juraderia de la vila de Llíria de l'any 1480, conservat a l'Arxiu del Regne de València.[4] Els quatre pals indicaven que la Vila n'era una Vila Reial, és a dir, que depenia directament del Rei i no tenia cap altre senyor. El lliri era un senyal parlant al·lusiu al nom de la ciutat.

A partir del segle xvii aquest escut evolucionà, els lliris continuaren com a element principal, però hi apareixen sobre un castell envoltat d'una muralla, i tot sobre un camper d'atzur. Les primeres representacions d'aquest nou escut es poden trobar a l'església de l'Assumpció (segle XVII).[4] El castell fa referència al caràcter defensiu de la ciutat.[1]

Així doncs, es tracta d'un escut d'ús immemorial. Va ser rehabilitat per Resolució de 19 de febrer de 2002, del conseller de Justícia i Administracions Públiques, publicada en el DOGV núm. 4.209, de 13 de març de 2002.[5]

Imatges

Vegeu també

Referències

  1. 1,0 1,1 Generalitat Valenciana. Escuts i banderes dels municipis de la Comunitat Valenciana (pdf), 2003, p. 146 [Consulta: 12 setembre 2015]. 
  2. Gandulf, Vicent. «Escut de Llíria (segle XIV)». Des de Llíria cap a Itaca, 30-03-2010. Arxivat de l'original el 8 desembre 2015. [Consulta: 3 desembre 2015].
  3. Grueso Torrent, Maria «La Iglesia de la Sangre de Líria» (pdf) (en castellà). mupart, pàg. 5, 15. Arxivat de l'original el 8 de desembre 2015 [Consulta: 3 desembre 2015].
  4. 4,0 4,1 Gandulf, Vicent. «Iconografia de Llíria». Des de Llíria cap a Itaca, 31-05-2007. Arxivat de l'original el 22 desembre 2015. [Consulta: 3 desembre 2015].
  5. «Resolució de 19 de febrer de 2002, del conseller de Justícia i Administracions Públiques, per la qual se rehabilita l'escut de l'Ajuntament de Llíria (València)» (pdf). Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, 4.209, 13-03-2002, pàg. 7.044 [Consulta: 2 desembre 2015].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9