Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Escuraflascons becfí

Infotaula d'ésser viuEscuraflascons becfí
Phalaropus lobatus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes6,3 g
35 g
39 g Modifica el valor a Wikidata
Envergadura0,34 m Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries4 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou19 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22693490 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreCharadriiformes
FamíliaScolopacidae
GènerePhalaropus
EspèciePhalaropus lobatus Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Tipus taxonòmicPhalaropus Modifica el valor a Wikidata
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

L'escuraflascons becfí (Phalaropus lobatus) és un petit limícola.

Es reprodueix prinicpalment a les regions àrtiques d'Amèrica del Nord i Euràsia. És un migrador regular, però escàs, al delta de l'Ebre. A la resta del territori és molt rar o ocasional i, a l'interior, excepcional. És un hivernant excepcional al delta de l'Ebre.[1]

Menja animals aquàtics dels estanys a la primavera i plàncton a l'hivern.

Taxonomia

El 1743, el naturalista anglès George Edwards va incloure una il·lustració i una descripció del falàrop de coll vermell al primer volum de la seva Història natural dels ocells poc comuns. Va utilitzar el nom anglès "The coot-footed tringa". Edwards va basar el seu gravat pintat a mà en un exemplar que havia estat recollit a la costa de Maryland.[2] Quan l'any 1758, el naturalista suec Carl Linnaeus va actualitzar la seva Systema Naturae per a la desena edició de Systema Naturae, va col·locar el falàrop de coll vermell dins el gènere Tringa. Linné va incloure una breu descripció, va encunyar el nom binomi Tringa lobata i va citar l'obra d'Edwards.[3] Es troba ara en el gènere Phalaropus que va ser introduït pel zoòleg francès Mathurin Jacques Brisson el 1760.[4][5] Els noms anglesos i de gènere provenen del francès phalarope i del llatí científic Phalaropus del grec antic phalaris, "coot", i pous, "peu". Les fotges i els falàrops tenen els dits dels peus lobulats. El lobatus específic és neolatí per "lobulat".[6][7] L'espècie és monotípica : no se'n reconeix cap subespècie.[5]

Referències

  1. Àmplia informació ornitològica sobre aquest ocell al SIOC (Servidor d'Informació Ornitològica de Catalunya). Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine.
  2. Edwards, George. A Natural History of Uncommon Birds. Part 1. Londres: Printed for the author at the College of Physicians, 1743, p. 46, Plate 46. 
  3. Linnaeus, Carl. Systema Naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis (en llatí). 1. 10th. Holmiae (Stockholm): Laurentii Salvii, 1758, p. 148. 
  4. Brisson, Mathurin Jacques. Ornithologie, ou, Méthode Contenant la Division des Oiseaux en Ordres, Sections, Genres, Especes & leurs Variétés (en fr, la). París: Jean-Baptiste Bauche, 1760. 
  5. 5,0 5,1 «Sandpipers, snipes, coursers». IOC World Bird List Version 11.2. International Ornithologists' Union, 01-07-2021. [Consulta: 1r novembre 2021].
  6. «Phalarope». A: . Online. Oxford University Press.  requereix subscripció o ser soci de la biblioteca pública del Regne Unit
  7. Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 229, 301. ISBN 978-1-4081-2501-4. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9