Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Escaramussa

Una escaramussa és un combat, disputa o contesa de poca importància entre les avançades dels exèrcits.[1][2][3] Més concretament es diu així a un gènere de baralla entre els genets sobre soldats a cavall que van picant de volta, escometent de vegades i de vegades fugint amb gran lleugeresa.[4] Per extensió es diu d'una dissensió sense gaire impacte al conflicte major que hi ha darrere.[5]

Origen de la paraula

  • Del idioma àrab (conforme afirma l'escriptor espanyol Sebastián de Covarrubias).
  • Hi ha qui remuntant-se a temps més antics la fan venir del terme grec scarthmas.
  • Gobelin la deriva de la paraula alemanya Scharmützel.
  • L'opinió generalitzada respecte al terme sosté que els idiomes espanyol i francès ho van prendre de la veu italiana scaramuccia ("petita i ràpida baralla"); que va donar nom a un dels zanni de la commedia dell'arte, un criat fanfarró, jactanciós i arrogant, vestit de negre - a l'espanyola -, i tan covard com presumptuós soldat d'altíssim bressol.[6]
  • La paraula és parenta d'«esgrimir», manejar una arma blanca.[7] Ha entrat al català per via de l'occità, escremir[8] que prové probablement via l'italià scaramuciare[9] del germànic francic *skermjan que vol dir protegir.[7][5] Segons l'escriptor castellà Sebastián de Covarrubias provindria de l'àrab.[10]

Ús

Les escaramuzas es van identificar ràpidament com un mitjà eficaç per provar les forces enemigues a escala reduïda. Si la superioritat armamentística de l'adversari s'hi mostra flagrant, s'haurà evitat així el cos principal de les tropes, i l'abast limitat de l'atac -que no s'assembla a un pla concertat- evita generalitzar un enfrontament. Si, per contra, l'enemic revela la seva vulnerabilitat, sabem que el moment és sens dubte favorable per a un atac general, ajornat a un moment més favorable en el cas anterior.[11]

En la Guerra de successió

« Esta nit lo exèrcit de Felip 5 ha levantat lo camp de Martorelll i d'una correguda ha ocupat fins lo mas Guinardó. Cerca de Sants ha tingut alguna escaramussa ab uns voluntaris, a on ha perduda alguna gent. […] Ha hagudes moltes escaramusses. »
— Dietari del convent de Santa Caterina [25 de juliol de 1713][12]

Referències

  1. «Escaramussa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. DCVB:Escaramussa.
  3. Pedro Labernia y Esteller. Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Espasa Germans, 1864, p. 680–. 
  4. S. J. Honnorat. Dictionnaire provençal-français ou dictionnaire de la langue d'Oc, ancienne et moderne, suivi d'un vocabulaire français--provençal.... Repos, Imprimeur-Libraire-editeur, 1847, p. 106–. 
  5. 5,0 5,1 «escaramussa». RodaMots, 25-04-2019. [Consulta: 22 febrer 2020].
  6. Gómez García, Manuel. Diccionari del teatre. Madrid, Edicions Akal, 1997, p. 763. ISBN 8446008270. 
  7. 7,0 7,1 Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «esgrimir 1. escaramussar». A: Diccionari etimològic, 1996 (2004, 4a edició), p. 339. ISBN 9788441225169. 
  8. Teresa García-Sabell Tormo. Léxico francés nos cancioneiros galego-portugueses: revisión crítica. Editorial Galaxia, 1991, p. 132–. ISBN 978-84-7154-806-1. 
  9. Veen, P.A.F. van; Sijs, Nicoline van der. «schermutseling». A: Etymologisch Woordenboek: de herkomst van onze woorden (neerlandès)  (Diccionari etimològic: l'origin dels nostres mots), 1997, p. 777. ISBN 90-6648-312-1. 
  10. Redondo, Augustin. Revisitando las culturas del Siglo de Oro. Mentalidades, tradiciones culturales, creaciones paraliterarias y literarias (en castellà). Salamanca: Universidad de Salamanca, 2007, p.268. ISBN 978-84-7800-422-5. 
  11. Uns exemples: «El president de la Diputació de Barcelona relata una escaramussa amb el Rei» (àudio). El Singular Digital, 2014. [Consulta: 22 febrer 2020].
    Domènech, Xavier. «Una escaramussa amb tocs esperpèntics». Regió 7. [Consulta: 22 febrer 2020].
  12. Enric Pujol; Òscar Jané; Institut d'Estudis Catalans Antologia de memòries i dietaris personals catalans sobre la Guerra de Successió. Institut d'Estudis Catalans, 3 juliol 2014, p. 194–. ISBN 978-84-9965-221-4. 

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9