Eritrita

«eritrina» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «eritrina (arbre)».

Eritrita
Cristalls d'eritrita sobre quars, de la mina Daniel, Muntanyes Metal·líferes (Alemanya)
Fórmula química	Co₃(AsO₄)₂·8H₂O
Epònim	roig
Localitat tipus	mina Daniel, Neustädtel, Districte de Schneeberg, Muntanyes Metal·líferes, Saxònia, (Alemanya)
Classificació
Categoria	arsenats
Nickel-Strunz 10a ed.	08.CE.40
Nickel-Strunz 9a ed.	8.CE.40
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/C.10b
Dana	40.03.06.03
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Hàbit cristal·lí	agregats radials, fibrós, drusa; en general en pols i massiva - poques vegades en forma de cristalls prismàtics estriats
Estructura cristal·lina	a = 10,254(3) Å; b = 13,447(4) Å; c = 4,764(1) Å; β = 104,98°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	vermell porpra, vermell préssec vermell clar a violeta o rosa
Exfoliació	{010} perfecta, {100} i {102} pobra
Tenacitat	sèctil
Duresa (Mohs)	1,5 a 2,5
Lluïssor	subvítria, cerosa, nacrada, mat, terrosa, nacrada
Color de la ratlla	vermell clar a rosa (més clar que el color)
Diafanitat	transparent a translúcida
Gravetat específica	3,06
Densitat	3,07
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1.626 - 1.629 nβ = 1.662 - 1.663 nγ = 1.699 - 1.701
Birefringència	δ = 0,073
Pleocroisme	visible: X = rosaci pàl·lid a rosa pàl·lid; Y = violeta pàl·lid a rosa pàl·lid; Z = vermell fosc
Dispersió òptica	r > v
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Ery
Referències	[1]

L'eritrita o eritrina és un mineral de la classe dels arsenats. Va ser anomenat així l'any 1832 per François Sulpice Beudant del grec έρυθρος erithros, vermell. Pertany al grup vivianita de minerals, i forma una sèrie de solució sòlida amb l'annabergita.^[2][3]

Químicament, l'eritrita és un arsenat de cobalt hidratat, amb fórmula Co₃(AsO₄)₂·8H₂O, que es presenta en forma de petits cristalls aciculars d'un color vermell carmí molt característic. L'eritrita és l'anàleg de cobalt de l'annabergita i la köttigita.

És l'extrem amb cobalt d'una sèrie de solució sòlida de minerals arsenats de cobalt i níquel: (Co, Ni)₃(AsO₄)₂·8H₂O, en la qual l'annabergita és l'altre extrem amb níquel.^[3]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'eritrita pertany a «08.CE: Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida mitjana, RO₄:H₂O sobre 1:2,5» juntament amb els següents minerals: chudobaïta, geigerita, newberyita, brassita, fosforrösslerita, rösslerita, metaswitzerita, switzerita, lindackerita, ondrušita, veselovskýita, pradetita, klajita, bobierrita, annabergita, arupita, barićita, ferrisimplesita, hörnesita, köttigita, manganohörnesita, parasimplesita, vivianita, pakhomovskyita, simplesita, cattiïta, koninckita, kaňkita, steigerita, metaschoderita, schoderita, malhmoodita, zigrasita, santabarbaraïta i metaköttigita.

Mai ha tingut importància econòmica, però els geòlegs prospectors la buscaven, ja que sempre apareix associada a dipòsits de plata i cobalt, i el seu color intens els ajudava a trobar aquests minerals. Un ús menor que se li va donar en el passat va ser per acolorir el vidre de vidrieres.

Apareix com a mineral de formació secundària a la zona d'alteració de dipòsits de sulfurs amb cobalt, formant sobre ells aquestes crostes o flor de cobalt tan característiques. A Saxònia (Alemanya) s'han obtingut molt bells exemplars. Apareix a tot el món, però els cristalls més grans es troben en Talmessi (Iran) i en Bou Azzer (Marroc).

Acostuma a trobar-se juntament amb simplesita, skutterudita, escorodita, retgersita, morenosita, malaquita, cobaltita i adamita.

Es coneix una varietat anomenada eritrita magnèsica, rica en magnesi. Es considera un membre intermedi de la solució sòlida que es forma entre l'eritrita i la hörnesita. Originàriament reportada de les mines de magnesita de Radenthein, Caríntia, Àustria.^[4]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eritrita