Morenosita

Morenosita
Fórmula química	NiSO₄·7H₂O
Epònim	Antonio Moreno Ruiz
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	07.CB.40
Nickel-Strunz 9a ed.	7.CB.40
Nickel-Strunz 8a ed.	VI/C.03d
Dana	29.6.11.3
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 11.86Å, b = 12.08Å, c = 6.81Å
Color	verd maragda, blanc verdós
Exfoliació	{010} bona
Fractura	concoidal
Duresa (Mohs)	2 a 2,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanca
Densitat	2,0
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1.467 nβ = 1.489 nγ = 1.492
Birefringència	δ = 0,025
Angle 2V	mesurat: 42°, calculat: 40°
Magnetisme	paramagnètica
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Mren
Referències	[1]

La morenosita és un mineral de la classe dels sulfats que pertany al grup de l'epsomita.^[2] Rep el seu nom del farmacèutic i químic espanyol de l'Acadèmia de Ciències Naturals Antonio Moreno Ruiz (1796-1852).

La morenosita és un mineral verd maragda o blanc verdós de lluentor vítria que cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Apareix en forma de petits cristalls, estalactites o crostes. Els cristalls naturals presenten forma acicular i els cristalls sintètics són prismàtics. La seva fórmula és NiSO₄·7H₂O, és soluble en aigua i es deshidrata a l'aire lliure, transformant-se en retgersita (NiSO₄·6H₂O). Per evitar la pèrdua de l'aigua ha de ser conservada en un recipient tancat o en plàstic. Forma una sèrie de solució sòlida completa amb l'epsomita (MgSO₄·7H₂O).^[3]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la morenosita pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleita, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuita, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeita, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseita, nickelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, alunògen, meta-alunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, rhomboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiita i meridianiïta.

És un mineral secundari trobat a la zona oxidada de dipòsits minerals hidrotermals que contenen níquel. Es forma en solució aquosa a una temperatura inferior a 31,5 ° C. Els jaciments de morenosita són bastant escassos. El tipus nomenclatural es localitza al Cap Ortegal (La Corunya, Espanya). Sol trobar-se associada a altres minerals com: retgersita, niquelhexahidrita, annabergita i mil·lerita.^[4] Als territoris de parla catalana va ser descrita a la mina Eugenia (Bellmunt del Priorat, Tarragona) pel professor Folch però anàlisi posteriors van determinar que les mostres havien de ser catalogades com honessita i jamborita.^[5]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Morenosita