Vivianita

Vivianita
Cristalls de vivianita de la mina Tomokoni, Districte de Machacamarca, Província de Cornelio Saavedra, Departament de Potosí, Bolívia
Fórmula química	Fe2+₃(PO₄)₂·8H₂O
Epònim	John Henry Vivian
Localitat tipus	Wheal Kind, St Agnes, Districte de St Agnes, Cornualla, Anglaterra
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.CE.40
Nickel-Strunz 9a ed.	8.CE.40
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/C.10b
Dana	40.3.6.1
Heys	19.13.11
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Hàbit cristal·lí	cristalls allargats i aplanats, poden ser arrodonits; agrupacions, incrustations, concrecions, terrosa en pols
Estructura cristal·lina	a = 10.086 Å, b = 13.441 Å, c = 4.703 Å; β = 104.27°; Z = 2
Grup puntual	monoclínica 2/m
Massa molar	501.61 g
Color	incolor i transparent quan el minera és fresc (sense alterar), es torna ràpidament blau verdós, blau indi o blau fosc
Exfoliació	perfecta en {010}
Fractura	desigual, fibrosa
Tenacitat	flexible, sèctil
Duresa (Mohs)	1,5 a 2
Lluïssor	vítria, nacrada, mat
Color de la ratlla	blanca, es torna blava ràpidament
Diafanitat	transparent a translúcida
Gravetat específica	2,68
Densitat	2,67 a 2,69 g/cm³ (mesurada); 2,696 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1.579 - 1.616, nβ = 1.602 - 1.656, nγ = 1.629 - 1.675
Birefringència	δ = 0,050 a 0,059
Pleocroisme	visible; X = blau, blau profund, indigo-blau; Y = verd groguenc pàl·lid, verd blavós pàl·lid, groc-verd; Z = verd roguenc pàl·lid, groc-oliva
Angle 2V	mesurat: 63° a 83.5°, calculat: 78° a 88°
Dispersió òptica	r < v, feble
Solubilitat	fàcilment soluble en àcids
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1817
Símbol	Viv
Referències	[1]

La vivianita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany i dona nom al grup vivianita de minerals.^[2] Va ser descoberta l'any 1817 a Cornualla (Anglaterra), i rep el seu nom del mineralogista i polític anglès John H. Vivian, el seu descobridor.

És un fosfat de ferro hidratat, sense anions addicionals. Quan està acabat d'extreure aquest mineral pot arribar a ser gairebé incolor, però un cop extret s'oxida el Fe²⁺ a Fe³⁺, adquirint una coloració blau fosc a blau-verd. La seva duresa a l'escala de Mohs és d'1,5 a 2. Cristal·litza en el sistema monoclínic formant cristalls allargats i aplanats, que a vegades poden ser arrodonits. També forma agrupacions, incrustations o concrecions, i pot ser trobada de manera terrosa o en pols. A més dels elements de la seva fórmula, Fe²⁺₃(PO₄)₂·8H₂O, sol portar com impureses: manganès, magnesi i calci.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la vivianita pertany a «08.CE: Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida mitjana, RO₄:H₂O sobre 1:2,5» juntament amb els següents minerals: chudobaïta, geigerita, newberyita, brassita, fosforrösslerita, rösslerita, metaswitzerita, switzerita, lindackerita, ondrušita, veselovskýita, pradetita, klajita, bobierrita, annabergita, arupita, barićita, eritrita, ferrisimplesita, hörnesita, köttigita, manganohörnesita, parasimplesita, pakhomovskyita, simplesita, cattiïta, koninckita, kaňkita, steigerita, metaschoderita, schoderita, malhmoodita, zigrasita, santabarbaraïta i metaköttigita.

Apareix com a mineral secundari comú a la zona d'oxidació de jaciments de minerals metàl·lics, en pegmatites de tipus granit contenint fosfats, associada a materials orgànics reemplaçant a aquests en fòssils, o en argiles al·luvials. Sol trobar-se associada a altres minerals com: metavivianita, ludlamita, pirita, pirrotina, siderita, santaclaraïta o limonita.

El grup vivianita està format per fosfats o arsenats amb un metall (magnesi, manganès, ferro, cobalt, níquel, coure o zinc), més vuit molècules d'aigua, cristal·litzant tots ells en el sistema monoclínic.^[2] És dimorf del grup simplesita amb igual fórmula química però en triclínic.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vivianita