Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Eric Campbell

Plantilla:Infotaula personaEric Campbell
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 abril 1880 Modifica el valor a Wikidata
Sale (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort20 desembre 1917 Modifica el valor a Wikidata (37 anys)
Los Angeles (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmort accidental, accident de trànsit Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAngelus-Rosedale Cemetery Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor de teatre, actor de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1916 Modifica el valor a Wikidata -

IMDB: nm0132444 Allmovie: p10495 TMDB.org: 21303
Find a Grave: 8986 Modifica el valor a Wikidata

Alfred Eric Campbell (Sale, Cheshire, avui Gran Manchester, 26 d'abril de 1879 - Los Angeles, 20 de desembre de 1917) va ser un actor anglès. Va ser un membre clau del conjunt cinematogràfic de Charlie Chaplin, interpretant invariablement un mató intimidatori, i va aparèixer en onze de les pel·lícules de Chaplin abans de morir en un accident de cotxe als 38 anys. És objecte d'un documental del cineasta Kevin Macdonald.

Carrera

Campbell va començar a actuar en "fit-ups" (teatres locals) a Escòcia i Gal·les, interpretant papers melodramàtics. En aquest escenari va ser descobert per Fred Karno, l'empresari anglès que va quedar impressionat per la mida i la veu de baríton de Campbell i el va portar a Londres per actuar a l'estil de la comèdia de clatellades.

Campbell va viatjar a Nova York el 1914, seguint a Chaplin i al seu llavors aprenent Stan Laurel, que s'hi havia traslladat el 1913. Campbell aviat es va establir als Estats Units com a actor teatral. El 1916 Chaplin, a Nova York per signar el seu contracte amb Mutual, va veure Campbell en una obra de teatre a Broadway. Posteriorment, Chaplin el va convidar a Hollywood per unir-se al repartiment d'actors de les 12 pel·lícules de Mutual que Chaplin havia estat contractat per fer.

La primera pel·lícula de Campbell amb Chaplin va ser The Floorwalker (1916). En ella va aconseguir el reconeixement per l'"escena de les escales mecàniques", en la qual perseguia a Chaplin en uns grans magatzems. Va ser en la seva segona pel·lícula junts, The Fireman (1916), que Campbell va desenvolupar el paper que va aparèixer en tot el seu treball amb Chaplin. Un home alt que fa 1,96 m. i amb un pes d'uns 136 kg, es va convertir en el mató i complement còmic del petit vagabund. El seu millor paper és probablement a Easy Street (1917), en què, com un mató brutal, doblega un fanal de ferro colat en angle recte per intimidar el policia interpretat per Chaplin. Campbell va perfeccionar el seu maquillatge d'ulls ferotgement amenaçador quan actuava a The Mikado de Gilbert i Sullivan abans d'entrar a la indústria del cinema.

Quan va acabar el contracte de Chaplin amb Mutual, va signar un altre amb First National, amb la intenció de portar Campbell amb ell. Entre pel·lícules, Chaplin va prestar Campbell a Mary Pickford, que el va escollir per a Amarilly of Clothes-Line Alley (1918).

Vida personal

El 9 de juliol de 1917, la seva dona va morir sobtadament d'un atac de cor després de sopar en un restaurant de Santa Mònica a prop de casa seva. Caminant cap a una botiga propera per comprar un vestit de dol, la seva filla Una, de 16 anys, va ser atropellada per un cotxe i va resultar ferida greument. Encara de dol, en una festa del 12 de setembre donada per a l'home publicitari d'Artcraft Studio, Pete Schmid, Campbell va conèixer Pearl Gilman, una còmica de petit vodevil amb una reputació familiar de caçafortunes. S'havia casat amb l'hereu dels dolços Charles W. Alisky el 1912, i uns anys més tard es va divorciar i es va casar amb un altre home ric, Theodore Arnreiter. La seva germana Mabelle estava casada amb l'ancià magnat de l'acer William Ellis Corey, propietari d'U.S. Steel . Només cinc dies després de conèixer-se, Campbell i Gilman Alisky-Arnreiter es van casar a casa d'Elaine Hardy al 824 5th Street de Santa Mònica. La seva filla Una, encara recuperant-se a casa d'un amic a Santa Monica Canyon, no va ser informada del casament durant diverses setmanes. Menys de dos mesos després de casar-se amb ell, Gilman Alisky-Arnreiter el va demandar per divorci, al·legant que havia abusat d'ella amb el seu consum d'alcohol i insults. Va sortir del seu bungalow de Santa Mònica i va entrar al Los Angeles Athletic Club, ocupant una habitació al costat del seu millor amic Chaplin.

Mort

En una festa de repartiment, Campbell es va emborratxar i va conduir cap a casa a les 4 de la matinada, va estavellar el seu cotxe i va morir com a conseqüència.

Les seves cendres van romandre sense reclamar durant més de 30 anys fins que es van enterrar en un lloc desconegut al cementiri de Rosedale.

Una Campbell, l'única filla de l'actor, va tornar al Regne Unit per viure amb uns familiars a Nottingham després de la mort del seu pare. Es va casar amb Philip O. Bull a Lewisham el 1930 i va morir a Croydon el 1967.

Llegat

El documental de 1996, Chaplin's Goliath: In Search of Scotland's Forgotten Star, escrit i dirigit per Kevin MacDonald, va explorar la vida i l'obra de Campbell.[1] Durant la realització de la pel·lícula, es va col·locar una placa commemorativa de Campbell al cementiri de Rosedale,[2] i una altra al Museu de Castle House a Castle Gardens, Dunoon.

Filmografia

Amb Charlie Chaplin a The Immigrant (1917)
Any Títol Paper Notes
1916 The Floorwalker Gerent de la botiga Curt
The Fireman Cap d'obra de la Brigada Curt
The Vagabond Capità gitano Curt
The Count Un Sastre Curt
The Pawnshop lladre Curt
Behind the Screen Goliat (un tramoista) Curt
The Risk Sr. Stout, admirador d'Edna Curt
1917 Easy Street El Bully Curt
The Cure Home amb gota Curt
The Immigrant El cap de cambrer Curt
The Adventurer El pretendent Curt
1918 How To Make Movies (pel·lícula inèdita) Golfista Sense acreditar, (paper final en cinema)[3]

Referències

  1. Chaplin's Goliath: In Search of Scotland's Forgotten Star, DVD, Image Entertainment (anglès), 8 juliol 2003 [Consulta: 20 juliol 2024]
  2. Eric Campbell, Find A Grave, Findagrave.com (anglès), [Consulta: 20 juliol 2024]
  3. Phil Posner. «How to Make Movies (1918)». The New York Times, 2013. Arxivat de l'original el 2013-11-13.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9