Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Era Hispànica

L'era hispànica o era del Cèsars és una variant del calendari julià difosa a Hispània probablement d'ençà el segle v i emprada fins al segle xiv, segons els regnes, que s'adoptà el sistema Anno Domini. No se sap el motiu de la seva popularitat, tal volta l'origen en un còmput local anterior. Té com a any 1 el 38 aC, la data d'imposició d'un impost nou per August a la població sotmesa d'Ibèria, però també l'any que es renovà el pacte de Triumvirat que proporcionà a Octavi August el govern d'Hispània, i també el de la Gàl·lia i d'Itàlia. Es tracta de la data simbòlica de començament de la Pax Romana a la regió.

Per tal de convertir una data de l'era cristiana en la corresponent en l'era hispànica, només cal restar-ne trenta-vuit (+38) anys. La data en l'era hispànica s'escrivia així: «Era CMXLI».

L'era hispànica es difongué esporàdicament per Occitània i s'abandonà en moments diferents segons el regne:

  • A Catalunya, s'emprà d'una manera força esporàdica fins al Concili de Tarragona de 1180, quan es va reemplaçar pel sistema de l'any de l'Encarnació,[1] combinat amb el compte segons els anys dels regnats dels reis carolingis (que de fet al llarg dels segles ix, x i xi fou majoritari). Fou molt més usual als comtats més occidentals, com per exemple el de la Ribagorça, on la influència d'Aragó i de Navarra era molt més forta. Després del segle xii l'era hispànica encara es troba més rarament.
  • A Aragó durà fins al 1350 en concurrència amb l'any de l'Encarnació.
  • A València i Mallorca, Jaume I introduí l'any de l'Encarnació. Abans, al sud del Regne de València i les Balears, durant la dominació romana d'Orient, degué emprar-se l'era de la creació del món, segons la qual el naixement de Jesucrist s'esdevingué l'any 5509.
  • A Castella, en suprimí l'ús Joan I d'acord amb les Corts de Segovia de 1383[2] (realment, el 25 de desembre de 1384).
  • A Portugal, es deixà d'usar al primer quart del segle xv, el 22 d'agost de 1422, durant el regnat de Joan I.
  • A Navarra, sobrevisqué més temps, fins a la darreria del segle xv.

Referències

  1. Prim Bertran, Francesca Español, Francesc Fité, Gener Gonzalvo, Flocel Sabaté, Max Turull. El comtat d'Urgell, Volum 1. Universitat de Lleida, 1995, p. 77. ISBN 9788484097730. 
  2. Ana Isabel Álvarez Casanueva / Pedro Simón Guerrero. El monasterio de Burceña. Orígenes, fundación y desarrollo (en castellà). Ezagutu Barakaldo [Consulta: 16 abril 2022]. 

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9