Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Equivalent (química)

Infotaula d'unitatEquivalent
Tipusunitat de mesura i unitat derivada en UCUM Modifica el valor a Wikidata
Unitat dequantitat de substància Modifica el valor a Wikidata
Conversions d'unitats
A unitats del SI1 mol Modifica el valor a Wikidata

Equivalent en química (símbol: eq o Eq), de vegades anomenat equivalent molar és una unitat de mesura de la quantitat de substància que es fa servir en els determinacions químiques i biològiques. Apareix també en les anàlisis clíniques, anàlisi d'aigua de sòls, etc.

Un equivalent es defineix formalment com la quantitat de substància que pot o bé:

La massa d'un equivalent d'una substància es diu pes equivalent.

En la pràctica, la quantitat d'una substància en equivalents sovint resulta una magnitud molt petita, per això freqüentment es descriu en termes de mil·liequivalents (mEq or meq), el prefix mil·li denota que la mesura s'ha dividit per 1000. Molt sovint, la mesura es fa servir en termes de mil·liequivalents de solut per litre de solvent (o mil·linormal, on mEq/l = mN). Això és especialment comú en el mesurament de compostos en fluids biològics; per exemple le nivell saludable de potassi a la sang humanan està definit entre 3,5 i 5,0 mEq/l.

Ús en bioquímica i medicina

La composició de medicaments d'administració intravenosa sovint s'expressa com mmol/l més que no pas com mEq/l. la molaritat es refereix al nombre de partícules dissoltes. Per un element com el sodi Na+, que té una valència d'1, 1 mmol/l = 1 mEq/l, per un element divalent com el Mg2+ o Ca2+, 1 mmol/l = 2 mEq/l.

Referències

  1. IUPAC, Compendium of Chemical Terminology, 2a ed. ("The Gold Book") (1997). Versió corregida en línia:  (2006–) "equivalent entity" (en anglès).
  2. OrangeBook3rd section=6. |url=http://old.iupac.org/publications/analytical_compendium/Cha06sec3.pdf

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9