Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Entrada (text)

Per a d'altres significats, vegeu entrada.
A l'esquerra (Estats Units, cap al 1960), l'entrada es presenta en negreta i tan àmplia que dues columnes del cos de l'article. A la dreta (Suècia, 1937) l'article conté dos tipus de titulars i una entrada complicada. A l'esquerra (Estats Units, cap al 1960), l'entrada es presenta en negreta i tan àmplia que dues columnes del cos de l'article. A la dreta (Suècia, 1937) l'article conté dos tipus de titulars i una entrada complicada.
A l'esquerra (Estats Units, cap al 1960), l'entrada es presenta en negreta i tan àmplia que dues columnes del cos de l'article. A la dreta (Suècia, 1937) l'article conté dos tipus de titulars i una entrada complicada.

L'entrada (encapçalament) és una part introductòrica dins d'un text periodístic, com una notícia o un article. L'entrada en resumeix els temes més importants de l'article.[1] És col·locada sota el titular (encapçalament) i sobre la continuació (el cos) de l'article, aquesta continuació elaborant els temes més en detall.

Funció

Una entrada es troba sovint imprimida en negreta i/o en un tipus de lletra més gran. És sovint imprimida amb un ample de dues columnes del cos de l'article, per separar de manera més clara les dues parts. L'entrada té en general l'ample d'un sol paràgraf de text, i els paràgrafs són el molt sovint separats amb sagnats.

De vegades un article pot contenir diversos variants de titulars, com a exemple un titular de mida gran i per sota un subtítol (de tipus més petita però amb un text més llarg). Aquest subtítol es presenta sovint com una frase sencera (amb punt final o sense). A diferència d'aquest subtítol, l'entrada té en general l'ampli de diverses frases (i no una sola).

En assaigs, l'entrades resumeixen l'esbós de l'argument i les conclusió que segueixen en el cos principal dels assaigs. Dins d'una enciclopèdia tendeixen a definir els temes i destaquen els punts interessants de l'article. Les seves característiques als articles generals de les revistes tendeixen a es troba entre articles periodístics i enciclopèdics a l'estil i, sovint, no tenen un paràgraf clarament diferenciat.

Vegeu també

Referències

  1. «entrada». DIEC2. [Consulta: 17 agost 2018].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9