L'enginyeria de requisits és la branca de l'enginyeria del programari que tracta de l'especificació i gestió de requisits d'un sistema tractant d'assolir els objectius de:
- Conèixer els requisits rellevants del sistema, consensuar-los entre les parts interessades, documentar-los seguint els estàndards establerts, i gestionar-los sistemàticament.
- Comprendre i documentar els desitjos i les necessitats de les parts interessades.
- Especificar i gestionar els requisits de manera que es minimitzi el risc de lliurar un sistema que no satisfaci els desitjos i les necessitats de les parts interessades.[1][2]
En terme enginyeria de requisits es va començar a usar als voltants del 1976.[3] Posteriorment, fou incorporat en la terminologia d'estàndards ISO, amb la definició de "funció interdisciplinària que fa de mediadora entre els compradors i els proveïdors d'un producte o servei per tal definir els requisits que ha de satisfer el sistema, programari o servei d'interès".[4] Actualment, a la pràctica, el terme és molt usat per denotar el tractament sistemàtic dels requisits.[5]
Referències
- ↑ Glinz, Martin «A Glossary of Requirements Engineering Terminology (Version 1.6)». University of Zurich, 5-2014.
- ↑ Zave, Pamela «Classification of Research Efforts in Requirements Engineering». ACM Comput. Surv. 29(4), 1997, pàg. 315-321.
- ↑ Bell, Thomas E.; Bixler, David C.; Dyer, Margaret E. «An Extendable Approach to Computer-Aided Software Requirements Engineering». IEEE Trans. Software Eng. 3(1), 1977, pàg. 49-60.
- ↑ ISO/IEC «Systems and software engineering —Life cycle processes — Requirements engineering». ISO/IEC/IEEE 29148:2011(E), 2011.
- ↑ IEEE Computer Society. Guide to the Software Engineering Body of Knowledge SWEBOK, 2014. ISBN 0769551661.
