Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Enginyeria de requisits

L'enginyeria de requisits és la branca de l'enginyeria del programari que tracta de l'especificació i gestió de requisits d'un sistema tractant d'assolir els objectius de:

  1. Conèixer els requisits rellevants del sistema, consensuar-los entre les parts interessades, documentar-los seguint els estàndards establerts, i gestionar-los sistemàticament.
  2. Comprendre i documentar els desitjos i les necessitats de les parts interessades.
  3. Especificar i gestionar els requisits de manera que es minimitzi el risc de lliurar un sistema que no satisfaci els desitjos i les necessitats de les parts interessades.[1][2]

En terme enginyeria de requisits es va començar a usar als voltants del 1976.[3] Posteriorment, fou incorporat en la terminologia d'estàndards ISO, amb la definició de "funció interdisciplinària que fa de mediadora entre els compradors i els proveïdors d'un producte o servei per tal definir els requisits que ha de satisfer el sistema, programari o servei d'interès".[4] Actualment, a la pràctica, el terme és molt usat per denotar el tractament sistemàtic dels requisits.[5]

Referències

  1. Glinz, Martin «A Glossary of Requirements Engineering Terminology (Version 1.6)». University of Zurich, 5-2014.
  2. Zave, Pamela «Classification of Research Efforts in Requirements Engineering». ACM Comput. Surv. 29(4), 1997, pàg. 315-321.
  3. Bell, Thomas E.; Bixler, David C.; Dyer, Margaret E. «An Extendable Approach to Computer-Aided Software Requirements Engineering». IEEE Trans. Software Eng. 3(1), 1977, pàg. 49-60.
  4. ISO/IEC «Systems and software engineering —Life cycle processes — Requirements engineering». ISO/IEC/IEEE 29148:2011(E), 2011.
  5. IEEE Computer Society. Guide to the Software Engineering Body of Knowledge SWEBOK, 2014. ISBN 0769551661. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9