Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Enginyeria Informàtica

Una placa electrònica

L'enginyeria informàtica és la branca de l'enginyeria que consisteix en l'aplicació dels fonaments de les ciències computacionals, l'electrònica i l'enginyeria del programari per al desenvolupament de solucions integrals en la computació i en les comunicacions capaces de processar informació de manera automàtica.[1]

L'enginyer o enginyera en informàtica és capaç de dissenyar, d'implantar i de mantenir sistemes informàtics que donen solució als problemes plantejats per les empreses, amb especial atenció a la interconnexió de computadors, als sistemes d'informació i a la informàtica aplicada a la indústria.

La formació de l'enginyer o enginyera en informàtica ha de presentar una base de coneixements fonamentals que li permeten adaptar-se al ritme de canvi de les noves tecnologies.

L'enginyeria informàtica dona als titulats una visió àmplia i general dels processos informàtics (maquinari, programari, necessitats informàtiques de les organitzacions, etc.). També dona els coneixements necessaris per entendre qualsevol aplicació, sistema o tecnologia.

Aquesta titulació és una conseqüència del desenvolupament industrial i, al mateix temps, del resultat de la investigació científica.

La informàtica és una disciplina que s'ocupa del tractament automàtic de la informació per arribar a objectius diversos, com ara:

  • La realització de càlculs complexos a altes velocitats.
  • L'accés ràpid a informació emmagatzemada en arxius de memòria.
  • L'organització de la informació.
  • Etc.

La base formativa d'aquests estudis està constituïda per la interrelació de quasi totes les branques del saber científic, que fonamentalment són: matemàtiques, lògica, enginyeria, electrònica, estadística, economia, física i lingüística.

Principalment, les activitats de base es realitzen en els camps de l'anàlisi (l'analista estudia les característiques del problema i proposa les estratègies per solucionar-lo) i el de la programació (el programador/a redacta les operacions successives que un ordinador ha de realitzar).

Àrees de competència professional

Els coneixements necessaris per a poder exercir d'enginyer informàtic, engloben un extens nombre d'àrees teòriques dins la ciència aplicada denominada informàtica, que li confereixen les següents capacitats professionals:

  • Coneixements de teoria de la computabilitat: per a calcular la viabilitat i l'eficiència per la mecanització industrial de la informació (escalabilitat, fiabilitat, ...).
  • Coneixements de teoria de la informació i telecomunicacions: per calcular i dissenyar els models i xarxes de comunicació de la informació per vies segures i legals, que permeten el seu control i auditoría d'acord amb les necessitats de seguretat i disponibilitat.
  • Coneixements de teoria d'autòmats, teoria del disseny d'algorismes i de llenguatges formals: per dissenyar les solucions idònies de l'automatització en el processament de la informació.
  • Coneixements d'enginyeria del programari per avaluar les millors tècniques de disseny, construcció i manteniment de programari, subjectes a càlculs de restriccions de qualitat, temps, cost, etc.
  • Coneixements d'intel·ligència artificial o enginyeria del coneixement com el reconeixement de patrons o les xarxes neuronals per calcular i dissenyar sistemes de producció de coneixement com a avantatge competitiu industrial en el tractament d'informació.
  • Coneixements d'electrònica per calcular i dissenyar interfícies de comunicació i control entre computadors i diversos dispositius mecànics i electrònics, tals com sistemes d'adquisició de dades, instrumentació virtual, control de robots, sistemes d'il·luminació, entre d'altres.

Àmbit de treball

La utilització massiva d'ordinadors ha fet augmentar la demanda de tècnics en informàtica en camps com ara les finances, l'energia, la medicina, la gestió empresarial, la producció de biblioteques electròniques, la televisió per cable, el correu electrònic, els nous sistemes bancaris, el control del trànsit, etc. Les sortides més freqüents són:

  • Administració pública.
  • Formació i docència.
  • Investigació.
  • Lliure professió.
  • Programador/a i analista.
  • Empresa privada comercial.
  • Empresa privada industrial.
  • Empresa privada de serveis.
  • Empreses de producció de programari.
  • Expert/a en programari.
  • Operador/a de sistemes.
  • Consultoria tècnica.
  • Auditoria informàtica.
  • Intel·ligència artificial i noves tecnologies.
  • Anàlisi, direcció d'informàtica i departaments de desenvolupament.
  • Direcció i organització de projectes informàtics i centres de programació de dades.

En general, aquests professionals desenvolupen les seves funcions en tots els sectors de l'activitat econòmica.

Vegeu també

Camps relacionats

Referències

  1. IEEE Computer Society; ACM. Computer Engineering 2004: Curriculum Guidelines for Undergraduate Degree Programs in Computer Engineering, 12 desembre 2004, p. iii [Consulta: 17 desembre 2012]. «Computer System engineering has traditionally been viewed as a combination of both electronic engineering (EE) and computer science (CS).»  Arxivat 12 de juny 2019 a Wayback Machine.

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9