Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Energia lluminosa

En fotometria, l'energia lumínica o lluminosa és la fracció d'energia percebuda de l'energia transportada per la llum i que es manifesta sobre la matèria de diferents maneres, una d'elles és arrencar els electrons dels metalls, pot comportar-se com una ona o com si fos matèria, però el més normal és que es desplaci com una ona i interaccioni amb la matèria de manera material o física. L'energia lumínica és de fet una forma d'energia electromagnètica.[1]

L'energia lluminosa no s'ha de confondre amb l'energia radiant.

Energia radiant

L'energia radiant és una quantitat objectiva que depèn només de la intensitat de llum i del color de la llum. La intensitat de fet està relacionada amb el nombre de fotons per unitat de temps que incideixen en una superfície i el color està relacionat amb la longitud d'ona o freqüència de la llum incident.[2] De fet la potència lumínica associada a una font és la taxa de transferència d'energia lumínica per unitat de temps i pot expressar com:

On:

és el nombre de fotons d'una certa freqüència emesos per unitats de temps.
, és la constant de Planck.

Energia lumínica absorbida

Panell solar.

En les situacions pràctiques l'energia lluminosa transferida a una superificie dependrà tant de propietats físico-químiques d'aquesta com de factors geomètrics com la seva orientació respecte a la direcció d'incidència de la llum.

Això tenen interès pràctic perquè a partir de l'energia lluminosa es pot obtenir bé directament o bé indirectament energia elèctrica. La forma directa involucra l'ús de cèl·lules fotovoltaiques, mentre que les formes indirectes consisteixen en escalfar un fluid circulant, que pot usar-se en moure algun tipus de turbina o element mecànic generant energia cinètica, i transformar l'energia mecànica resultant en energia elèctrica. En aquest segon cas sovint s'usen miralls corbats que concentra l'energia lluminosa en un volum o àrea més reduïts augmentant localment la intensitat de la llum. El fluid escalfat freqüentment està dins d'un circuit proveït d'un sistema de vàlvules mogudes per vapor d'aigua que ha estat vaporitzat per la calor concentrat dels miralls.

Energia lumínica visible

De tota l'energia lumínica absorbible només una fracció es percep per l'ull, que a més presenta diferent sensitivitat a la llum de diferents colors. Pel que una mesura de la llum percebuda ha de ponderar diferent cada longitud d'ona, així per exemple, l'ull presenta la màxima sensibilitat per longituds al voltant de 555 nm. Una llum amb la mateixa energia radiant però amb longitud d'ona més curta o més llarga que 555 nm serà percebuda amb menys energia lumínica.

Unitats

Unitats de fotometria del SI
Magnitud Símbol Unitat del SI abeura. Notes
Energia lluminosa Q v lumen segon lm·s A vegades es fa servir la denominació Talbot, aliena al SI
Flux lluminós F lumen (= cd·sr) lm Mesura de la potència lluminosa percebuda
Intensitat lluminosa I v candela (= lm/sr) cd Una Unitat bàsica del SI
Luminància L v candela per metre quadrat cd/m 2 A vegades es fa servir la denominació nit, aliena al SI
Il·luminació E v lux (= lm/m 2 ) lx Usat per mesurar la incidència de la llum sobre una superfície
Emitància lluminosa M v lux (= lm/m 2 ) lx Usat per mesurar la llum emesa per una superfície
Eficàcia lluminosa lumen per watt lm/W Raó entre flux lluminós i flux radiant

En altres sistemes d'unitats, l'energia lumínica es pot expressar en unitats d'energia.

Vegeu també

Referències

  1. Stephen Hawking. Brevíssima història del temps. LABUTXACA, 18 octubre 2011, p. 104–. ISBN 978-84-9930-383-3 [Consulta: 6 juliol 2012]. 
  2. Enric Ballesteros. Els vegetals i la zonació litoral: Espècies, comunitats i factors que influeixen en la seva distribució. Institut d'Estudis Catalans, 1992, p. 86–. ISBN 978-84-7283-210-7 [Consulta: 6 juliol 2012]. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9