Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Endòspora

Infotaula anatomiaEndòspora
Endòspores en la fase brillant de Paenibacillus alvei fotografiades amb microscopia de contrast de fases Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
EB Onlinescience/endospore Modifica el valor a Wikidata
Terminologia anatòmica

Una endòspora o espora bacteriana és una estructura inactiva, resistent, no reproductiva produïda per una petita quantitat de bacteris de la divisió Firmicute. La funció primària de les endòspores és sobreviure en temps de tensió ambiental. Per tant, són resistents a la radiació ultraviolada i gamma, a la dessecació, al lisozim, a la temperatura, a la falta de nutrients i als desinfectants químics. Les endòspores es troben comunament a terra i en aigua on sobreviuen durant períodes molt llargs.

El diàmetre de les endòspores poden ser de mida igual, superior o inferior que la cèl·lula vegetativa. La seva posició pot ser terminal (situada en un extrem) subterminal (situada propera a l'extrem) o central (situada en el centre de la cèl·lula i depenent de la seva localització dins del bacteri es pot determinar si és d'una espècie o una altra.

Una preparació de Bacillus subtilis mostrant les endòspores en verd.

Formació

Quan un bacteri percep condicions ambiental desfavorables, comença el procés d'esporulació, el qual arriba a durar entorn de les 10 hores. Replega l'ADN i comença a formar una paret coneguda com a tàbic. La membrana plasmàtica de la cèl·lula es replega per l'interior del tabic formant una doble membrana al voltant de l'ADN i l'estructura es converteix al mateix temps en el que es coneix com a forespora. El dipicolinat de calci, sal càlcica de l'àcid dipicolínic, s'incorpora a la forespora. La carcassa es forma després entre les dues capes i la bateria agrega una capa més a la forespora. L'esporulació es completa i l'endòspora es tira quan es degrada la cèl·lula vegetativa mitjançant la germinació.

La germinació es desencadena per la lesió, física o química de les cobertes que l'envolten, cosa que permet la reentrada d'aigua i així el reiniciament de les reaccions metabòliques. Els bacteris a diferència dels fongs no poden fer servir aquest mecanisme per a la reproducció.

Les endospores són resistents a la majoria dels agent que matarien normalment a les cèl·lules vegetatives. Els productes de neteja de la casa generalment no els produeixen cap efecte, ni la majoria dels alcohols, compostos d'amoni, els detergents i molts d'ells poden arribar a sobreviure moltes hores en aigua bullent fent provoquin molts problemes a les indústries alimentàries, no obstant l'òxid d'etilè és eficaç contra elles.

Tinció

Degut a la morfologia de les espores per poder-les veure amb claredat al microscopi, necessiten ser tenyides amb una tinció específica que requereix clorant molt concentrats i calor, és el mètode de Wirtz o verd de malaquita.

Per poder tenyir les endòspores s'han de seguir aquest passos:

  • Fer un frotis normal amb la mostra.
  • Afegir el colorant principal, el verd de malaquita, per sobre l'extensió i amb una flama a sota (Bec Bunsen en un laboratori) deixar-lo que s'escalfi però sense que bulli o s'evapori; en cas de fer-ho s'ha de tornar a afegir verd de malaquita. Així durant 5 minuts.
  • Rentar amb aigua 30 segons, per eliminar el colorant de tots els llocs excepte de les espores.
  • Afegir el colorant de contrast, safranina, durant 2 minuts per tintar les estructures cèl·lules diferents a les endòspores.
  • Decantar amb aigua per treure el colorant sobrant i assecar.

Un cop tenyit, no es decolora.

Bacteris productors d'endòspores

Els exemple de bacteri que posseeixen aquest mecanisme inclouen els gèneres:

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9