Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Emirat d'Ilorin

Plantilla:Infotaula geografia políticaEmirat d'Ilorin
Tipusestat tradicional de Nigèria Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 8° 30′ N, 4° 33′ E / 8.5°N,4.55°E / 8.5; 4.55
EstatNigèria
Estat federatKwara Modifica el valor a Wikidata

L'emirat d'Ilorin és un estat tradicional basat en la ciutat d'Ilorin a l'estat de Kwara, a Nigèria. És considerat un del Banza Bakwai, o estats originals dels regnes hausses.

A l'inici del segle xix Ilorin era una ciutat de frontera al nord-est de l'Imperi d'Oyo, amb una població principalment ioruba però amb molts immigrants hausses i fulanis. Fou la seu d'un general d'Oyo, Afonja, qui es va rebel·lar en 1796 contra l'imperi i va ajudar el seu esfondrament amb l'assistència dels fulanis.[1] La rebel·lió tenia el suport dels esclaus musulmans del Regne Nupe i Bornu.[2] Afonja rebia ajut de Salih Janta, també anomenat Shehu Alimi, un dirigent local fulani. El 1824 Afonja fou assassinat i el fill de Shehu Alimi, Abdusalami, va esdevenir emir.[3] Ilorin va passar a ser un emirat depenent del califat o Sultanat de Sokoto.[1]

Per algun temps Ilorin fou un centre important del comerç d'esclaus. Antigament els esclaus principalment havien estat enviats al nord a través del Sàhara, però ara eren enviats al sud via les terres iorubes cap a la costa per subministrar la demanda dels Estats Units, les Índies Occidentals i Brasil. Els esclaus eren agafats en terres dels igbos a l'est i de les ciutats iorubes conquerides, així com d'àrees més enllà al nord, i eren bescanviats per teles i altres béns. Ilorin va continuar expandint-se cap al sud derrotant les restes de l'Imperi Oyo a la batalla d'Ogbomosho i Oyo va col·lapsar el 1836,[4] però l'expansió d'Ilorin fou aturada el 1838 pel Regne d'Ibadan, un estat successor d'Oyo, a la batalla d'Òsogbo. La cavalleria d'Ilorin era ineficaç en la jungla existent cap al sud, i pels anys 1850 Ibadan tenia accés a armes de foc a través dels comerciants europeus de la costa.[1] La ciutat va ser ocupada per la Companyia Reial del Níger el 1897 i les seves terres es van incorporar al protectorat Britànic de Nigèria del Nord el 1900, tot i que l'emirat va continuar actuant en funcions cerimonials.[5]

Per altres detalls de la seva història vegeu Ilorin (ciutat)

Governants

Governants de l'emirat d'Ilorin:[6]

Inici Final Governant
1824 1842 Abdusalami dan Salih Alimi
1842 1860 Shita dan Salih Alimi
1860 1868 Zubayro dan Abdusalami
1868 1891 Shita Aliyu dan Shita
1891 1896 Moma dan Zubayru
1896 1914 Sulaymanu dan Aliyu
1915 1919 Shuaybu Bawa dan Zubayru
1920 1959 Abdulkadir dan Shuaybu Bawa
1959 1991 Zulkarnayni Gambari dan Muhammadu Laofe Dan Bawa "Aiyelabowo V"
1992 1994 Malam Aliyu dan Abdulkadir
1995 Ibrahim Kolapo dan Gambari

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 Paul E. Lovejoy. Slavery on the frontiers of Islam. Markus Wiener Publishers, 2004, p. 55ff. ISBN 1-55876-329-5. 
  2. Rex Seán O'Fahey. Arabic literature of Africa: the writings of the Muslim peoples of Northeastern Africa, Volume 3. BRILL, 1995, p. 440. ISBN 90-04-10494-1. 
  3. «Ilorin». Encyclopædia Britannica.
  4. Alpern, Stanley B. Amazons of Black Sparta: The Women Warriors of Dahomey (en anglès). New York University Press, 1998, p. 196. ISBN 0814706789. 
  5. "Illorin" in the Encyclopædia Britannica, 11th ed. 1911.
  6. «Traditional States of Nigeria». WorldStatesmen.org. [Consulta: 30 setembre 2010].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9