ElisióElisió (del llatí elisionem, traducció del grec ellepsis) és un fenomen fonètic consistent en la pèrdua d'un so vocàlic per la influència del context.[1] Se sol produir quan hi ha dos sons idèntics com en la contracció del, on la repetició del so de la vocal neutra (de + el) fa que només es conservi una vocal i l'altra desaparegui. Aquesta desaparició pot plasmar-se a l'escrit o ser només un fenomen oral (com la desaparició de la neutra a "una hora", per exemple) Elisió vocàlicaL'elisió vocàlica és un fenomen fonètic en el qual hi ha la pèrdua d'una vocal de dues que estan en contacte.[2] Normalment, en català, la vocal elidida és àtona o coincident amb l'altra. La vocal àtona perduda sol ésser la neutra [ə]. És, per tant, un fenomen més usual en català oriental que en català occidental. Exemples:
Sistemàticament hi ha elisió de la darrera "a" dels determinant davant mots femenins començats en vocal. Exemples:
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
|