|
Elena Escorcia
Elena Escorcia (Palma, 17 de març de 2001), coneguda artísticament com La Escorcia,[1] és una cantant mallorquina que va assolir la fama com a participant de la segona temporada del concurs musical de TV3 Eufòria.[2] TrajectòriaOriginària de la capital de Mallorca, viu des del 2019 a Catalunya i estudia teatre musical.[2] En concret, resideix a un pis de l'Eixample de Barcelona.[3] Es defineix com una «madama de cabaret» i una «diva simpàtica». Li agrada l'escriptura i tocar el piano, tot i que a un nivell amateur.[4] De fet, l'any 2016, quan feia 3r d'ESO a l'Institut Joan Alcover, va guanyar el concurs «Com veus la violència contra les dones», organitzat pel cos policial palmesà, amb un relat curt.[5] El 2017, com a alumna de l'acadèmia Asunaro, va formar part d'un homenatge al musical Hairspray dirigit per Sonia Galkin i representat a la Sala Magna de l'Auditòrium de Palma. Hi va encarnar Tracy, la protagonista de l'obra.[6] Dins d'Eufòria, va ser triada favorita de la nit en tres ocasions diferents.[7] En la segona gala, va reivindicar-se com la referent de talla 42 que mai va tenir.[8] Aquesta actuació en particular va tenir molt de ressò a les xarxes socials i la intèrpret fins i tot va ser lloada com «una fúria mallorquina que regna sobre l'escenari».[9] A més, va ser esmentada pel seu company Domènec Bis com la candidata predilecta a assolir la victòria a Eufòria.[10] Segons el mitjà El Món, era la «clara favorita de la segona temporada d'Eufòria de TV3» fins que a la gala invertida, en què el vot del públic era tingut com a primordial, no va ser dels cinc concursants més votats i va haver de ser salvada pels coaches.[11] Passat el programa, va participar en el Festival d'Art Independent Pepe Sales a Girona amb una actuació de cabaret en clau de drag.[12] Així mateix, va formar part de la cartellera del Unicorns Pride Ebre a Roquetes, encapçalada per Sharonne, Sofia Coll i Hugo Marlo.[13] El 2024, com a artista independent,[1] va bolcar-se a compondre i va publicar el seu primer EP, titulat «42ND STR€€T», que va presentar a la Casa Seat en un espectacle amb quatre ballarins.[14] Es compon de quatre cançons que tracten del seu camí vital després del pas per Eufòria. El va batejar en honor a la 42nd Street de Broadway, la seva talla de roba (una 42)[1] i els diners que hi va dedicar (per això els €).[14] Aquell any, també va estrenar «La Destronada», un xou unipersonal de cabaret al Festival Dona-art en Femení de Sitges, en què compartia cartell amb artistes com Sílvia Abril i Maria Juan.[15] Vida personalÉs lesbiana.[16] Discografia
Referències
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.jpg)
