|
Electorat del Palatinat
El Palatinat del Rin (Pfalzgrafschaft bei Rhein), més endavant Electorat del Palatinat (Kurfürstentum von der Pfalz o Kurpfalz), va ser un territori històric del Sacre Imperi Romanogermànic, administrat per un comte palatí. Els seus governants feien de prínceps electors des de la Butlla d'or de 1356. Era un territori fragmentat que s'estenia des del marge esquerre de l'Alt Rin i la serralada de Hunsrück, en el que avui és la regió del Palatinat a l'estat federal d'Alemanya de Renània-Palatinat, a les parts adjacents de les regions franceses d'Alsàcia i Lorena (senyoria de Seltz de 1418 a 1766) fins al territori contrari a la riba oriental del Rin, a l'actual Hessen i Baden-Württemberg a la zona d'Odenwald, i a la regió meridional de Kraichgau, que conté les capitals de Heidelberg i Mannheim. Els comtes palatins del Rin ocupaven el càrrec de vicaris imperials als territoris sota la llei franca (a Francònia, Suàbia i Renània) i es classificaven entre els prínceps seculars més significatius del Sacre Imperi Romanogermànic. El seu clímax i declivi està marcat per la regla de l'elector Palatí Frederic V, la coronació del qual com a rei de Bohèmia en 1619 va provocar la Guerra dels Trenta Anys, quan el Palatinat fou ocupat per Espanya després de la batalla de la Muntanya Blanca.[1] Després de la Pau de Westphalia de 1648, les terres destrossades van ser afectades per la Guerra de les Reunions llançada per Lluís XIV de França,[2] que va culminar amb la Guerra dels Nou Anys (1688-97). Governat en la unió personal amb l'electorat de Baviera des de 1777, finalment l'Electorat del Palatinat va desaparèixer amb la mediatització alemanya el 1803. Comtes del palatinat de Lotaríngia, 915–1085  El Palatinat va emergir del Comtat Palatí de Lotaríngia, el qual va néixer al segle x.
Casa dels EzzonenDurant el segle xi, estava dominat per la dinastia Ezzona, els quals van governar molts estats diferents a les dues bandes del Rin.
Comtes Palatins del Rin, 1085–1356Des del 1085/1086, després de la mort de l'últim comte palatí de la família Ezzonnen, Armand II de Lotaríngia, el Palatinat va perdre la seva importància militar a Lotaríngia. L'autoritat territorial del comte palatí va ser reduïda als comtats del Rin, llavors anomenats Comtat Palatí del Rin.
Comtes Palatins HohenstaufenEl primer comte hereditari del palatinat del Rin va ser Conrad de Hohenstaufen, qui era el germà més jove de l'emperador Frederic Barba-roja. Els territoris adjuntats a aquest càrrec hereditari començaven per aquells ocupats pels Hohenstaufens a Francònia i a Renània (altres branques dels Hohenstaufen van rebre terres a Suàbia, Franc-Comtat, i més enllà). La majoria d'aquest era dels seus avantpassats imperials, l'emperador de Francònia, i una part dels avantpassats maternals de Conrad, de Saarbrücken. Aquest entorn explica la composició del Palatinat Superior i del Rin en l'herència dels segles posteriors. Comtes Palatins WelfEl 1195, el palatinat va passar a la Casa de Welf a través del casament d'Agnès, successora del comtat de Staufen. Comtes Palatins WittelsbachA principies del segle xiii, amb el casament d'Agnès, el territori va caure en mans dels Wittelsbach, Ducs de Baviera, els quals eren ducs i alhora comtes palatins de Baviera.
Rodolf va succeir el seu pare el 1294 a l'Alta Baviera i el Palatinat i va donar suport al seu sogre Adolf de Nassau-Weilburg contra el seu oncle, l'Habsburg Albert d'Àustria. Després de la mort d'Adolf, Rodolf es va passar al partit d'Albert però la forta política dinàstica del nou rei nou va provocar un nou conflicte. Albert va pressionar a Rodolf que va haver d'acceptar al seu germà més jove Lluís IV de Wittelsbach com a co-regent el 1301. Després de l'assassinat d'Albert el 1308, Rodolf va votar a favor d'Enric de Luxemburg i llavors va acompanyar al nou rei a Itàlia, esclatant una guerra civil contra el seu germà Lluís IV a causa de les disputes en la partició de les seves terres, que es va acabar el 1313 quan es va acordar la pau a Múnic. Lluís IV fou elegit rei alemany el 1314 però Rodolf havia votat a favor del seu adversari Frederic d'Àustria. El 1317 després d'una altra llarga controvèrsia amb Lluís IV, Rodolf va perdre el Palatinat del Rin que va quedar en mans de Lluís fins que el conflicte de Lluís amb l'Habsburg arribés al final, però Rodolf va morir el 1319, presumiblement a Anglaterra. Pel tractat de Pavia el 1329, l'emperador Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic concedia el Palatinat als fills de Rodolf[3] Rodolf II el Cec i Robert I i al net de Rodolf, Robert II, un fill del comte palatí del Rin, Adolf. D'aquesta manera finalment Rodolf I i el seu net Rupert II ens convertiren en els avantpassats de la línia palatina més vella de la dinastia Wittelsbach (línia palatina), que va retornar al poder a Baviera el 1777 després de l'extinció de la línia més jove (línia bavaresa), formada pels descendents de Lluís IV. Electors Palatins, 1356–1777A la Butlla d'Or de 1356, el Palatinat va ser reconegut com un Electorat secular, i se li van donar els càrrecs hereditaris de Erztruchseß de l'imperi i vicari imperial Reichsverweser de Francònia, Suàbia, Renània, i Alemanya del sud. Des de llavors, el Comte Palatí del Rin va començar a ser conegut com a Elector Palatí (Kurfürst von der Pfalz). El títol de Príncep-Elector ja havia existit abans (per exemple, dos Reis Alemanys rivals van ser escollits el 1257: Ricard de Cornualla i Alfons de Castella) de manera que és difícil establir una data precisa del començament de l'ús d'aquest càrrec. A causa de la pràctica de dividir territòris entre les branques de les famílies, als començaments del segle xvi, les línies més joves del Palatinat dels Wittelsbach van començar a governar Simmern, a Kaiserslautern i a Zweibrücken, al Baix Palatinat, i a Neuburg i a Sulzbach a l'Alt Palatinat. El L'Electorat del Palatinat, ara a Heidelberg, es va convertir al luteranisme a la dècada del 1530 i al calvinisme a la dels 1550. Primer electorat, 1356-1648
Electors de Baviera i Comtes Palatins del Rin, 1777-1803
Desenvolupaments posteriorsEl 1806, Baden va ser elevat a la categoria de Gran ducat. Al Congrés de Viena el 1814 i el 1815, el Palatinat esquerre — ampliat amb altres regions com l'antic Bisbat d'Espira (speyer en alemany) — va ser tornat als Wittelsbach i va passar a ser una part formal del Regne de Baviera el 1816 i després d'això es va començar a conèixer la regió com a Palatinat. L'àrea va romandre com a part de Baviera fins a la Segona Guerra Mundial, quan es va separar i es va convertir en un nou estat: Renània-Palatinat, així com altres antigues regions de la part esquerra del Rin com territoris de Prússia i Hessen-Darmstadt. Galeria d'imatges
Vegeu tambéReferències
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Electorat del Palatinat
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
_-_Numbered.svg&lang=ca)
.jpg)
.jpg)
-ca.svg&lang=ca)
