Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Castell de Heidelberg

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Castell de Heidelberg
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusChâteau, castell i museu Modifica el valor a Wikidata
Primera menció escrita1214 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura gòtica
arquitectura del Renaixement Modifica el valor a Wikidata
Materialgres Modifica el valor a Wikidata
Altitud213 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaHeidelberg (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSchlosshof 1, 69117 Heidelberg Modifica el valor a Wikidata
Map
 49° 24′ 38″ N, 8° 42′ 57″ E / 49.4106°N,8.7158°E / 49.4106; 8.7158
Format perApothekerturm (en) Tradueix
Barrel building (en) Tradueix
English building (en) Tradueix
Friedrichsbau of Heidelberg Castle (en) Tradueix
Seltenleer (en) Tradueix
Karlsschanze (en) Tradueix
Rondell (en) Tradueix
Bell tower (en) Tradueix
Ottheinrichsbau (en) Tradueix
Gate tower (en) Tradueix
Thick tower (en) Tradueix
Castle courtyard (en) Tradueix
Heidelberg Tun (en) Tradueix
Krautturm (blasted tower) (en) Tradueix
Stückgarten (en) Tradueix
Gläserner Saalbau (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Monument cultural
Activitat
Propietat deBaden-Württemberg Modifica el valor a Wikidata
Lloc webschloss-heidelberg.de Modifica el valor a Wikidata

X: SchlossHD Modifica el valor a Wikidata

El Castell de Heidelberg (Heidelberger Schloss en alemany) és un castell situat sobre un pendent dominant la ciutat de Heidelberg.[1]

L'edifici, originalment un fort, data del segle xv. Va ser transformat en castell el 1544. Situat entre dos pujols, per la més massiva de les torres, ha permès la vigilància de la vall del Neckar. Durant els segles, ha estat fet malbé per guerra i foc. S'hi conserva una de les botes més grans del món, amb una capacitat d'uns 200.000 litres.

Història

Detall de la gran torrassa mig enderrocada

Edificat entre 1294 i 1303, el castell va ser dues vegades bombardejat per les forces franceses del general Ezéchiel de Mélac en el transcurs de la Guerra dels Nou Anys, el 1689 i 1693.[2] Mai completament reconstruït, les ruïnes van esdevenir al segle xix un símbol del romanticisme. Les últimes restauracions les va promoure un aristòcrata francès emigrat, Charles de Graimberg, que va persuadir a començament del segle xix el gran duc Leopold I de Bade de fer reparar una part dels cossos de l'edifici.

Arquitectura

De l'edifici resten alguns elements d'estil gòtic, sobretot a la capella, amb l'orgue i l'altar. La resta del castell és d'estil Renaixement.

Els jardins palatins

Condicionats en terrassa entre 1619 i 1620, formaven un conjunt típic del període anomenat manierista, amb grutes i fonts, que el seu dissenyador, Salomon de Caus, va aconseguir amb proeses hidràuliques. La cort de Palatinat els considerava la vuitena meravella del món. La descripció d'aquests jardins va ser publicada per Salomon de Caus al seu tractat titulat Hortus Palatinus (1621).[3] L'arquitecte-enginyer va viure prou temps per assabentar-se de la destrucció de la seva obra mestra en la guerra de trenta anys el 1630. Avui només se'n poden contemplar les terrasses inferiors, situades al mateix nivell que l'entrada principal del castell.

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9