Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Eleccions presidencials dels Estats Units

Estats Units d'Amèrica
Sistema electoral
Processos electoralsEleccions presidencials
Eleccions Cambra Representants
Eleccions al Senat
Eleccions a Governador de l'Estat
Eleccions locals (batlle, xèrif, fiscal, etc...)
Eleccions primàries
Mètode electoralMajor nombre de vots
Distribució dels esconsFirst-past-the-post o bé proporcional en alguns estats
Referents normatiusConstitució dels Estats Units
National Voter Registration Act

L'elecció del president i del vicepresident dels Estats Units és un sufragi indirecte en què els ciutadans voten pels membres del Col·legi Electoral dels Estats Units. Al seu torn, els membres del Col·legi Electoral, coneguts com a electors, voten directament pel president i el vicepresident. Si el resultat de les dues votacions és la majoria absoluta, l'elecció s'acaba. Si la majoria dels electors no vota, la Cambra de Representants elegeix el president; si la majoria dels electors no vota pel vicepresident, el Senat l'elegeix. Les eleccions presidencials es realitzen cada quatre anys la diada de l'Elecció que des de 1845 ha estat el dimarts que segueix al primer dilluns de novembre,[1][2] i coincideix amb altres eleccions federals, estatals i locals. Les eleccions presidencials dels Estats Units de 2020 seran el 3 de novembre.

El procés és regulat per una combinació de lleis federals i estatals. Cada estat té assignat un nombre d'electors del Col·legi Electoral que és igual al seu nombre de senadors i representants al Congrés.[3] A més, Washington, DC té assignat el mateix nombre d'electors que l'estat menys poblat. Els territoris dels Estats Units no hi són representats.

Segons la Constitució dels Estats Units cada òrgan legislatiu dels estats té la facultat d'elegir la forma per a designar els electors. Per tant, l'elecció no l'organitza el govern federal, sinó els diversos estats. En altres paraules, la Diada de l'Elecció és en realitat l'amalgama d'eleccions separades que es realitzen a cada estat i a Washington, DC en comptes d'una elecció única nacional. Tan bon punt els electors han estat designats, ells o elles poden votar per qualsevol persona, però llevat d'algunes rares excepcions, com pot ser l'elector no compromès o un trànsfuga, els electors voten pels candidats designats. Llurs vots són certificats pel Congrés dels Estats Units, que és el jutge final d'electors, el gener subsegüent a les eleccions. El quadrienni comença oficialment el dia de la investidura, el 20 de gener, tot i que la cerimònia formal d'investidura pren lloc el 21 de gener si el 20 de gener és diumenge.

El procés de nominació dels candidats comença amb les eleccions primàries i els caucus i culmina amb les convencions de nominació presidencials. Aquest procés no està descrit en la constitució, sinó que els estats i els partits polítics el van desenvolupar amb el temps. Les eleccions primàries i els caucus són escalonades, entre el gener i el juliol abans de l'elecció general de novembre. Les Convencions Nominadores es realitzen durant l'estiu. El procés per a nominar candidats també és un sufragi indirecte, en què els votants elegeixen als delegats d'una convenció nacional d'un partit polític, els quals al seu torn, elegeixen al candidat presidencial. El candidat presidencial aleshores elegeix al candidat a la vicepresidència, i aquesta elecció és aprovada per la Convenció. Atesos els canvis a les lleis que regulen el finançament de les campanyes nacionals des dels setanta, els candidats declaren les seves intencions de presentar-se a la nominació fins i tot dos anys abans del dia de les eleccions.

Referències

  1. «A Viewer's Guide to the Next Year in Presidential Politics». NBC News, 04-11-2015 [Consulta: 8 novembre 2015].
  2. «Could a Hurricane Like Sandy Postpone the Presidential Election?». The Atlantic, 29-10-2012 [Consulta: 8 novembre 2015].
  3. Article II, Secció 1, Clàusula 2 de la Constitució dels Estats Units d'Amèrica

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9