|
Eleccions al Parlament Europeu de 2009 (Espanya)
Les Eleccions al Parlament Europeu de 2009 a Espanya es van celebrar el diumenge 7 de juny de 2009 i es van escollir als 50 diputats de la delegació espanyola al Parlament Europeu que, un cop ratificat el Tractat de Lisboa (2007), passaren a ser 54. Sistema d'elecció dels diputatsA les eleccions europees a Espanya, d'acord amb lo disposat a la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General (article 214),[1] existeix una única circumscripció electoral sense llindar electoral (percentatge mínim de vots per a ser adjudicatari d'escons, cosa que no passa a altres tipus de convocatòries, com ara les generals, on les candidatures han d'arribar al 3% dels vots per tal de competir pels escons). També, a diferència de la resta de processos electorals, els partits polítics que desitgin presentar la seva candidatura a les eleccions hauran d'estar recolzats amb 15.000 firmes d'electors o amb 50 de càrrecs electes (article 220). El nombre d'eurodiputats escollits a Espanya baixa de 54 a 50, degut al nou repartiment dels escons existent al Tractat de Niça. CandidaturesPartit Socialista Obrer EspanyolLa candidatura del Partit Socialista Obrer Espanyol i el Partit dels Socialistes de Catalunya està encapçalada per Juan Fernando López Aguilar, ex-ministre espanyol de Justícia. A la llista també hi concorren polítics com ara Ramón Jáuregui, Magdalena Álvarez o Maria Badia. La candidatura, a diferència del 2004, no comptà amb la participació de Los Verdes, ja que aquest partit polític es presentava aquest cop amb la coalició d'Europa dels Pobles. Partit PopularLa candidatura del Partido Popular té a l'antic ministre Jaime Mayor Oreja repetint com a cap de llista (ja ho va ser a les eleccions al Parlament Europeu de 2004). Segons totes les enquestes publicades abans de les eleccions, la candidatura del PP és la que comptava amb una intenció de vot superior, cosa que segons els dirigents conservadors faria necessària la convocatòria d'eleccions anticipades a Espanya, ja que considaven aquestes eleccions com un plebiscit sobre Zapatero.[2] Coalició per EuropaCoalició per Europa[3] és una coalició dels partits nacionalistes de centre i centredreta, de la qual formen part Convergència i Unió, el Partit Nacionalista Basc, Coalició Canària, el Partit Andalusista, el Bloc Nacionalista Valencià, Unió Mallorquina i Unió Menorquina. La candidatura estava encapçalada per Ramon Tremosa (CDC). La IzquierdaLa Izquierda[4] és el nom donat a la coalició electoral formada per Izquierda Unida,[5] Iniciativa per Catalunya Verds[5] i Izquierda Republicana[5] de cara a les Eleccions al Parlament Europeu de juny de 2009. La candidatura està encapçalada per l'eurodiputat Willy Meyer (IU) i té com a número dos a l'eurodiputat Raül Romeva (ICV). Mentre que IU forma part del Partit de l'Esquerra Europea i el seu diputat forma part del grup parlamentari GUE-NGL, ICV forma part del Partit Verd Europeu i el seu diputat és membre del grup parlamentari els Verds-ALE,[6] i els electes formaren part de sengles grups.[7] Europa dels Pobles - Los VerdesEuropa dels Pobles - Los Verdes és una coalició de diversos partits regionalistes o independentistes d'esquerres i ecologistes. Hi participen Esquerra Republicana de Catalunya,[8] el Bloc Nacionalista Gallec,[8] Aralar,[8] Eusko Alkartasuna,[8] la Chunta Aragonesista,[8] Nueva Canarias,[9] Entesa per Mallorca[10] i Los Verdes-Confederación Ecologista.[11] La candidatura és encapçalada per Oriol Junqueras (ERC). Durant el procés d'elaboració de la candidatura hi va haver alguns petits conflictes deguts a:
Unión, Progreso y DemocraciaLibertas - Ciudadanos de EspañaLibertas-Ciudadanos de España és una coalició formada per Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, Unión del Pueblo Salmantino i Partido Socialdemócrata i que participa en les eleccions al Parlament Europeu amb Libertas, un partit polític europeu qualificat d'euroescèptic, conservador i, fins i tot, d'extrema dreta.[14] Aquesta decisió del president de Ciutadans ha provocat la sortida del partit i del Parlament de Catalunya d'Antonio Robles, ja que considera que aquest fet va en contra dels principis ideològics fondamentals de C's,[15] el diputat José Domingo també ha abandonat la formació però mantenint el seu escó, provocant que 2 dels 3 candidats de C's escollits pels ciutadans hagin abandonat el partit i hagin deixat sol al Parlament al diputat i president del partit Albert Rivera. D'altra banda hi ha hagut baixes de militants per aquest motiu i uns altres 300 militants han exigit a l'Albert Rivera la seva dimissió dient que "[Libertas] és una coalició populista, antieuropea, de caràcter nacionalista i companya de candidatures reaccionàries i integristes".[16] Iniciativa Internacionalista - La Solidaritat entre els PoblesIniciativa Internacionalista - La Solidaritat entre els Pobles. Campanya electoralSituació política prèviaDes de la victòria del PSOE a les eleccions generals de 2004, que van acabar amb dues legislatures de govern del Partido Popular d'Aznar i va permetre l'inici d'un nou cicle polític estatal on Zapatero és el president del govern, els socialistes sempre s'han situat per devant del Partido Popular a totes les enquestes i han guanyat totes les eleccions celebrades a l'estat espanyol tret de les municipals de 2007, on al còmput estatal les candidatures del Partido Popular van treure uns 160.000 vots més que les candidatures socialistes.[17] Tot i això, aquesta derrota socialista no suposà el final del cícle de Zapatero, ja que a les eleccions generals de l'any següent el Partit Socialista revalidà la victòria del 2004, tot obtenint 5 diputats més i sent Zapatero reelegit com a president del govern espanyol. És a partir d'aquest punt on els socialistes han començat a veure un cert desgast, reflectit en la pèrdua de la Xunta de Galícia i en uns bons resultats a Euskadi que han permès que Patxi López sigui Lehendakari necessitant el suport del PP i obtenint també el suport d'Unión, Progreso y Democracia (els dos partits que han estat més crítics amb el PSOE i el govern de Zapatero a nivell nacional). El Partit Socialista va perdent suport ciutadà i poder a determinats territoris, sumada a la soledat parlamentària del PSOE al Congrés dels Diputats i a les conseqüències de la crisi econòmica a l'economia espanyola (on l'atur ha pujat, l'economia ha entrat en recessió i el dèficit públic s'ha disparat) ha provocat un canvi de tendència i a totes les enquestes sobre les eleccions al Parlament Europeu la candidatura de Jaime Mayor Oreja (ex-ministre d'Aznar) apareix per sobre de Juan Fernando López Aguilar (ex-ministre de Zapatero). Enquestes
ResultatsUn cop es va aplicar el Tractat de Lisboa (2007), Espanya va tornar a estar representada per 54 eurodiputats en comptes dels 50 anteriors. Amb els resultats de les eleccions del 7 de juny de 2009 els 4 nous eurodiputats van ser adjudicats de la següent manera: 1 al PP, 2 al PSOE i 1 a Coalició per Europa. Aquest darrer, però, en ser d'UDC va passar a formar part del grup parlamentari del Partit Popular Europeu.
a Respecte Galeusca - Pobles d'Europa. b Respecte a Europa dels Pobles. Distribució per Grup Europeu
Diputats escollitsReferències
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.jpg){kind=small}
.svg){kind=small}
.jpg){kind=small}
.jpg){kind=small}
