Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Elatea

Plantilla:Infotaula indretElatea
Tipusjaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaFtiòtida (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata Map
 38° 38′ 46″ N, 22° 46′ 59″ E / 38.646°N,22.783°E / 38.646; 22.783
Història
Cronologia
198 aC Siege of Elateia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Elatea (en llatí Elateia o Elatia, en grec antic Ἐλάτεια) era una ciutat de Fòcida, la més important del país després de Delfos. Estava situada a una plana que permetia controlar els accessos al sud de Grècia, vora la frontera amb la Lòcrida Opúncia i a la riba esquerra del riu Cefís. Segons Estrabó i Pausànias, es trobava a 180 estadis d'Amficea.

Homer no menciona Elatea. Els seus habitants afirmaven que eren arcadis i derivaven el seu nom d'Èlat, fill d'Arcas. L'exèrcit persa la va destruir durant l'expedició de Xerxes I a Grècia, diu Heròdot. Era una ciutat independent fins al 338 aC quan Filip II de Macedònia va entrar a Fòcida per fer la guerra contra Amfissa i la va ocupar, reparant totes les seves fortificacions. Atenes es va alarmar, cosa que prova que la ciutat era considerada com la clau per entrar al sud de Grècia, valora Diodor de Sicília.

Pausànias explica amb cert detall la història posterior de la ciutat. Diu que va resistir amb èxit un atac de Cassandre, però Filip V de Macedònia la va ocupar. Es va mantenir fidel a Filip quan el 198 aC els romans van envair Grècia, i la van haver de prendre a l'assalt. Va passar a Roma el 168 aC, segons diu Titus Livi. Durant la guerra contra Mitridates VI Eupator, el general Tàxiles la va atacar, però els ciutadans van rebutjar l'atac, i després com a premi els romans la van declarar ciutat lliure.

Entre els monuments dignes de menció, Pausànias anomena l'àgora, un temple d'Asclepi que contenia una estàtua del déu sense barba, un teatre i una antiga estàtua de bronze d'Atena. També parla d'un temple d'Atena Cranea a 20 estadis de la ciutat on s'arribava per un camí amb una pujada molt suau, encara que el temple era dalt d'un turó escarpat.

Al lloc que ocupava hi ha avui la ciutat de Lefta on es conserven algunes restes del període grec i romà, no gaire importants, i també s'han trobat restes del temple d'Atena Cranea.[1]

Referències

  1. Smith, William (ed.). «Elateia». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 16 abril 2021].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9