|
El hoyo
El hoyo és una pel·lícula espanyola de ciència-ficció i thriller de l'any 2019 dirigida per Galder Gaztelu-Urrutia i protagonitzada per Iván Massagué, Antonia San Juan, Zorion Eguileor, Emilio Buale i Alexandra Masangkay.[1] La pel·lícula va ser estrada en el Festival Internacional de Cinema de Toronto el 6 de setembre de 2019, festival en què va guanyar el premi People's Choice Award for Midnight Madness[2] i va rebre molt bones crítiques. L'estrena europea de la pel·lícula va tenir lloc en el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya el 8 d'octubre de 2019. El 12 d'octubre de 2019, “El Hoyo” va guanyar quatre premis, entre ells, el premi de millor pel·lícula en el Festival de Cinema de Sitges, convertint-se així en la primera pel·lícula espanyola a guanyar el premi en les 52 edicions que ha tingut el festival.[3] El 26 d'octubre de 2019 va ser la pel·lícula que va inaugurar la setmana del Cinema Fantàstic i de Terror de Sant Sebastià.[4] L'estrena en les sales comercials va ser el 8 de novembre de 2019. Netflix[5] va adquirir els drets de la pel·lícula abans de la seva estrena en cinemes, per la qual cosa un cop la pel·lícula va acabar d'emetre's en cinemes va passar a formar part del catàleg de la plataforma a nivell mundial, excepte en països asiàtics. SinopsiDues persones per nivell, un nombre desconegut i vertiginós de nivells, una plataforma amb menjar per a tots ells. Ets dels que pensen massa quan són a dalt? O dels que no tenen valor quan són a baix? Si ho descobreixes gaire tard, no sortiràs viu del forat. CríticaNorman Wilner del diari Now va predir correctament que el film guanyaria el premi del públic, donant-li una nota de cinc-N i escrivint que la pel·lícula "ho té tot: una mica de comèdia, al·legories polítiques, girs de rosca cap l'esquerra, sorpreses grates pel públic, violència espectacular, sadisme, altruisme i encara més violència espectacular, tot plegat embolicat en un llargmetratge de por que va més enllà de les premises de Cube en una despietada estructura vertical. És grotesca i persuasiva, com el grindhouse Buñuel."[6] Amy Nicholson de la revista Variety va escriure que "la fúria minimalista de la pel·lícula recorda a les obres de Samuel Beckett. Massagué i Eguileor semblen conformar una picant “Tot esperant Godot”. L'actuació repugnant, exquisita i de vegades tendra d'Eguileor sembla una audició per interpretar un antagonista de James Bond, o tal vegada la resurrecció espanyola d'Hannibal Lecter."[7] Repartiment
Premis
Referències
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
