El espinazo del diablo
El espinazo del diablo és una pel·lícula hispano-mexicana dirigida per Guillermo del Toro i produïda per El Deseo, de los hermanos Almodóvar. Estrenada el 2001, la pel·lícula és la precursora d' El laberinto del fauno (2006).[1] La pel·lícula està situada a l'Espanya de 1939, l'últim any de la guerra civil espanyola. Del Toro la considera com la seva pel·lícula més personal.[2] SinopsiDurant la guerra civil espanyola, l'orfenat de Saint Lucia serveix de refugi per a un grup de republicans que exerceixen de professors; com a Carmen (Marisa Paredes), la directora, o com Casares (Federico Luppi), Conchita (Irene Visedo) o també a Jacinto (Eduardo Noriega), el porter. Tot canvia quan un nen anomenat Carlos (Fernando Tielve) descobreix a un fantasma que el guiarà fins a descobrir un fosc desig i quan l'exèrcit franquista es dirigeix cap al lloc.[3] Repartiment
ComentarisLa pel·lícula El espinazo del diablo és un drama de terror gòtic que endinsa a l'espectador en un món d'ombres i misteris en un orfenat espanyol dels temps de la guerra civil on un grup de nens i adults viuen d'amagat de l'exèrcit que executa cruelment als qui s'oposen al règim franquista i, com en tota la filmografia de Guillermo del Toro, se centra en temes sobrenaturals, un fantasma habita en un fossat d'aigua esperant fer justícia contra qui li ha llevat la vida, la trama cuida al màxim l'aspecte humà i històric de la història, les actuacions de nens i adults són de primer nivell i els efectes especials tenen el toc fi i especial entre el sobrenatural i l'humà dels personatges de De el Toro. Al final la culpa, els remordiments, el valor o la mesquinesa posen a cada personatge en el seu lloc i la història desenllaça en un final inesperat.[4] Com a dada excel·lent, citar que el historietista espanyol Carlos Giménez va realitzar el story board de diferents seqüències i va col·laborar en l'ambientació i decoració de diversos escenaris. De fet, la pel·lícula té molts punts en comú amb l'obra de Giménez Paracuellos, de la que Guillermo del Toro n'és admirador.[5] Premis
Referències
Enllaços externs
|