Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

El enemigo principal

Infotaula de pel·lículaEl enemigo principal
El enemigo principal, Jatun Auka i The Principal Enemy Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJorge Sanjinés Modifica el valor a Wikidata
GuióJorge Sanjinés Modifica el valor a Wikidata
MúsicaCamilo Cusi
FotografiaHéctor Ríos
Jorge Vignati
ProductoraGrupo Ukamau
Dades i xifres
País d'origenBolívia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1973 Modifica el valor a Wikidata
Durada100 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà
quítxua Modifica el valor a Wikidata
RodatgePerú Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema polític Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0070032 FilmAffinity: 953388 Allocine: 1870 Letterboxd: the-principal-enemy Allmovie: v546089 TMDB.org: 501726 Modifica el valor a Wikidata

El enemigo principal o Jatun auka és una pel·lícula boliviana del 1973 rodada en blanc i negre, en castellà i quítxua, i dirigida per Jorge Sanjinés, autor també del guió juntament amb Oscar Zambrano, en el que es fa una reflexió sobre l'ús de la violència en la revolució social com a part de l'organització de base. Els actors eren estudiants, camperols i obrers no professionals. Fou filmada sis anys després de la mort del Che Guevara a Bolívia.[1]

Sinopsi

A la comunitat indígena de Tankuy, situada a la serralada peruana, hi arriba un grup de guerrillers antiimperialistes amb l'ànim de reclutar voluntaris. La seva cosmovisió aviat xoca amb la dels indígenes. Per demostrar la veracitat de la seva oferta d'alliberar de l'explotació als pagesos, capturen, li fan un judici popular i afusellen a un hisendat i al seu capatàs que havien comès crims i terribles abusos. En deixar la zona davant la proximitat de l'exèrcit, proposen incorporar-se a les seves files als pagesos més decidits, però només aconsegueixen la incorporació d'uns pocs. Un vell líder indígena que oficia com a relator dels fets reflexiona sobre aquesta situació:

« Germans camperols […] Qui van destruir la vida dels nostres avantpassats? Van ser els explotadors […] aquest mateix esperit, aquest mateix ànim de conquesta, de despulla i de crueltat, es manté avui dia en els homes del present que exploten al nostre poble. Germans, nosaltres els expulsarem! Els escombrarem com s'escombra amb una escombra! »

Anàlisi

La pel·lícula planteja un discurs marxista marcat i explícit, conceptes com a socialisme, imperialisme, explotació i lluita armada, són abordats, representats i explicats en la pel·lícula. La lluita de classes es planteja com a contradicció entre el terratinent i els pagesos. El poble té major importància com a personatge, convertint-lo en un dels protagonistes de la pel·lícula i no a un individu específic (protagonista col·lectiu).

Tanmateix, no és la comunitat la que conserva el protagonisme principal, ja que l'aparició de la guerrilla desplaça al poble com a protagonista de la pel·lícula, i des d'aleshores resta com a simple suport del grup guerriller. Al final de la pel·lícula, el protagonista col·lectiu passa a ser la guerrilla, mentre que el poble és massacrat per l'Estat.

El narrador planteja com a conclusions que l'imperialisme és l'enemic principal del poble i que cal combatre'l, mostra plans de la guerrilla caminant per la selva, plantejant la idea que els guerrillers són els que lluitaran contra aquest enemic, sense fer cap referència a la comunitat com a personatge.[2][3]

Referències

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9