El cas de Catalunya: apel·lació a les Nacions Unides
El cas de Catalunya: apel·lació a les Nacions Unides és un document de reclamació de reconeixement de l'existència de la nació catalana presentat l'any 1945 a les Nacions Unides a San Francisco. El document, en anglès Appeal to the United Nations on behalf of Catalonia, datat el 14 d'abril de 1945, va ser elaborat per Josep Carner-Ribalta, Josep Fontanals i Joan Ventura Sureda, com a Delegació als Estats Units del Consell Nacional de Catalunya, creat a Londres l'any 1940.[1][2] Contingut de l'apel·lacióL'apel·lació en realitat es compon de tres documents
L'apel·lació pròpiament dita explica la situació de Catalunya com una nació oprimida per Espanya al llarg dels darrers segles i en aquell moment sota la dictadura de Franco. Especialment es fa èmfasi en la necessitat que el cas català sigui tractat de manera internacional i no considerat com un assumpte intern espanyol: Classificar la qüestió catalana entre els problemes interns de l'Estat Espanyol és nomenar l'opressor de Catalunya únic jutge i jurat en una causa en què el jutge és part. Ni Catalunya ni cap altra nació oprimida no pot esperar justícia del seu propi opressor. També es fa constar que el retorn de la democràcia a Espanya no serà suficient si no inclou el reconeixement de Catalunya com a nació. Finalment es requereix a les Nacions Unides
LlegatL'apel·lació no fou admesa a la Conferència de les Nacions Unides, en principi perquè l'objectiu de la Conferència era l'organització de la pròpia entitat i no el tractament de temes concrets. De totes maneres, la situació al final de la II Guerra Mundial no va afavorir els interessos catalans, atès que des dels Estats Units i el Regne Unit es considerava Franco un mal menor i no va haver-hi interès real a derrocar-lo. També la desunió de les forces republicanes espanyoles a l'exili no va afavorir la presència de representants catalans a la conferència.[3] Malgrat tot, el document és recordat com una fita important en l'intent d'internacionalització del conflicte català [4] Referències
|