ca Efraïm de Síria

Doctor de l'Església
Efraïm de Síria
Biografia
Naixement	siríac: ܐܦܪܝܡ ܣܘܪܝܝܐ (Mor Afrêm Sûryāyâ); grec: Ἐφραίμ ὁ Σῦρος; Ephraem Syrus; c. 306 ; Nisibis (Imperi Romà)
Mort	9 juny 373 (66/67 anys); Edessa (Imperi Romà)
Causa de mort	pesta
Sepultura	Monestir armeni de Sant Sergi (Mar Sarkis, Edessa)
Diaca
Dades personals
Residència	Şanlıurfa
Religió	Church in Gabowe Grądy (en) i Cristianisme siríac
Activitat
Camp de treball	Teologia, música religiosa i administració i gestió de l'Església
Ocupació	teòleg, escriptor, poeta, diaca, sacerdot
Període	Imperi Romà
Ocupador	School of Nisibis (en)
Professors	Jacob de Nisibis
Diaca, confessor, Doctor de l'Església (1920), Pare Venerable
	venerable ; Cristianisme siríac ;
Celebració	Tota la cristiandat, especialment l'Església de Síria
Festivitat	9 de juny (Església Catòlica i Anglicana), 28 de gener (Església Ortodoxa), 7è dissabte d'abans de Pasqua (Església Ortodoxa de Síria), 8 de juny (Església Episcopaliana Escocessa), 10 de juny (Església de Gal·les) i Episcopaliana dels Estats Units), 18 de juny (Església Maronita i Catòlica entre 1920-1969)
Iconografia	Robes de diaca; rotlle de papir; amb Sant Basili el Gran; amb una lira (component himnes)
Patró de	Directors i líders espirituals
Premis
	Doctor de l'Església ;

Efraïm (o Efrem) el Siríac (siríac: ܐܦܪܝܡ ܣܘܪܝܝܐ, Afrêm Sûryāyâ; grec antic: Ἐφραίμ ὁ Σῦρος) (Nisibis, vers 306 - vers 378) fou un escriptor i diaca sirià del segle iv, prolífic autor d'himnes, poemes, sermons poètics i obres teològiques en siríac. Parlava el siríac i una mica de grec. És venerat com a sant a tota la cristiandat, commemorant-se a Orient el 28 de gener i a Occident el 9 de juny.

Biografia

De jove va estudiar diligentment i després es va dedicar a la vida monàstica i fou director de l'escola de teologia de Nisibis fins que aquesta ciutat va caure en mans dels perses el (363). Llavors se'n va anar a Edessa, on va ser ordenat diaca i va renunciar a futurs ascensos per dedicar-se a dirigir l'escola de teologia que s'havia traslladat a aquesta ciutat. Es diu que fins i tot es va fer passar per boig per evitar ser nomenat bisbe. Tenia una estreta amistat amb Basili de Cesarea, a qui va fer costat contra els arrians i altres heretges, atacant-los amb la violència característica de l'època.

Icona a Meryem Ana Kilisesi (Diyarbakır)
St. Efrem, St. Joan de Damasc i St. Jordi, d'un tríptic romà d'Orient del segle xiv (Monestir de Santa Caterina del Sinaí)

Durant una fam que hi va haver a Edessa va assistir als pobres amb dedicació i va incitar als rics a donar el que tinguessin als seus germans. Hèrmies Sozomen parla amb admiració de com la religió havia atemperat el seu geni irascible, i ho il·lustra amb una anècdota. Un dia que al seu criat li va caure el plat en el qual li portava una mica de menjar, Efraïm el va tranquil·litzar, i li va dir: «No hi fa res, si el menjar no ve cap a mi, anirem nosaltres a ell». Es va asseure a terra i es va menjar el que quedava entre els fragments trencats del plat. Va morir cap a l'any 378, i va demanar que només es fes una breu oració sobre el seu cos i que se l'enterrés d'una manera senzilla.

Obres

Va escriure diversos tractats sobre teologia, sacerdoci, oració i similars, cartes a monjos, una col·lecció d'apotegmes i alguns tractats d'homilies sobre parts de les Escriptures i personatges de l'Antic Testament. Només coneixia el siríac, i en aquesta llengua les va escriure totes, encara que des de molt aviat van ser traduïdes al grec, perquè eren molt estimades, i fins i tot se'n llegien fragments després de la lectura de l'evangeli del dia. També va escriure un gran nombre de cançons i poemes, i ho va iniciar per contraposar-se a Harmoni, el fill i deixeble de l'heretge Bardesanes que havia compost cançons i poemes amb greus errors de doctrina i que reivindicaven fins i tot el paganisme amb textos d'antics filòsofs. Aquestes cançons s'havien fet populars, i Efraïm les va reescriure amb temes ortodoxos, aprofitant la mateixa música, i amb les quals pretenia inculcar la religió en el poble.^[1]

Referències

↑ Ephraem or Ephraim a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 28

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Efraïm de Síria

[1] Ephraem or Ephraim a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 28

[1]