Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Efecte Seebeck

Experiment de Seebeck

L'efecte Seebeck és un efecte termoelèctric que fa que una agulla metàl·lica sigui desviada quan es posa entre dos conductors de diferent material soldats pels extrems i sotmesos a un gradient tèrmic (vegeu figura). Fou descobert pel físic alemany Thomas Johann Seebeck el 1821.

El fenomen es va explicar per l'aparició d'un camp magnètic i també per l'existència del camp magnètic terrestre. No fou fins molt més tard que hom va comprendre l'origen elèctric del fenomen: una diferència de potencial apareix a la soldadura de dos materials sotmesos a una diferència de temperatura. La utilització més coneguda de l'efecte de Seebeck és la mesura de la temperatura amb l'ajut de termoparells. D'altra banda, aquest efecte és a la base de la generació d'electricitat per efecte termoelèctric.

Principi

La figura següent mostra el circuit termoelèctric de base

Dos materials conductors de natures diferents a i b són units per dues soldadures en X i W. L'efecte Seebeck es produeix quan una s'aplica una diferència de temperatura dT entre W i X, això comporta l'aparició d'una diferència de potencial dV entre Y i Z. En un circuit obert, el coeficient Seebeck del parell de materials, Sab, o poder termoelèctric es defineix per:

Si per TW > TX la diferència de potencial és tal que VY>VZ, llavors Sab és positiu.

El coeficient de Seebeck de cadascun dels materials és relacionat amb el coeficient del parell per la relació:

El coeficient Seebeck s'explica en V.K-1 (o de manera més general en µV.K-1 a la vista dels valors d'aquest coeficient als materials més usuals).

William Thomson (Lord Kelvin) va demostrar que el coeficient de Seebeck està relacionat amb els coeficients de Peltier i Thomson segons:

on Π és els coeficient Peltier i τ el coeficient Thomson.

Mesura del coeficient Seebeck

A la pràctica, el coeficient Seebeck només pot ser mesurat per un parell de materials, això fa que sigui necessari de disposar d'una referència. Això vindrà facilitat per la propietat dels materials superconductors de tenir un coeficient Seebeck S nul. En efecte, l'efecte Seebeck està relacionat amb el transport d'entropia pels transportadors de càrrega dintre del material (electrons o forats). Històricament, el valor de Sab mesurat fins a la temperatura crítica de Nb₃Sn (Tc=18K) per a un parell Pb-Nb₃Sn permet obtenir SPb fins a 18K. La mesura de l'efecte Thomson fins a la temperatura ambient permet obtenir SPb sobre tota la gamma de temperatura, això fa del plom un material de referència.

Dispositiu experimental

El principi de la determinació del coeficient de Seebeck reposa sobre la determinació d'una diferència de potencial induïda per una diferència de temperatura coneguda (vegeu esquema).

Exemple de dispositiu de mesura del coeficient Seebeck

Una mostra de la qual hom desconeix el coeficient de Seebeck(Sinconnu) es fixa entre un bany tèrmic a la temperatura T, que evacua calor, i un escalfador a la temperatura T+dT que proporciona calor a la mostra. D'aquesta manera en sotmetre la mostra a un gradient de temperatura, apareix una diferència de potencial. Dos termoparells del mateix material, generalment un aliatge d'or i ferro, de níquel i crom o de coure i níquel, dels quals es coneix el coeficient Seebeck (Sref) se solden sobre la mostra en els punts a i b. Aquests termoparells permeten al mateix temps mesurar els potencials Va i Vb i les temperatures Ta i Tb. El coeficient Seebeck del material s'obtindrà a partir de la relació:

Coeficient Seebeck d'alguns metalls a 300 °C

coeficients Seebeck en µV/K.
Ag 0.73 Fe 11.6 Nb 1.05 Sr -3
Al -2.2 Ga 0.5 Nd -4 Ta 0.7
Au 0.82 Gd -4.6 Ni -8.5 Tb -1.6
Ba -4 Hf 0 Np 8.9 Th 0.6
Be -2.5 Ho -6.7 Os -3.2 Ti -2
Ca 1.05 In 0.56 Pb -0.58 Tl 0.6
Cd -0.05 Ir 1.42 Pd 1.1 Tm -1.3
Ce 13.6 K -5.2 Pu 12 U 3
Co -8.43 La 0.1 Rb -3.6 V 2.9
Cr 5 Li 4.3 Re -1.4 W -4.4
Cs - Lu -6.9 Rh 0.8 Y -5.1
Cu 1.19 Mg -2.1 Ru 0.3 Yb 5.1
Dy -4.1 Mn -2.5 Sc -14.3 Zn 0.7
Er -3.8 Mo 0.1 Sm 0.7 Zr 4.4
Eu 5.3 Na -2.6 Sn -0.04

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9