Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Edgar Tinel

Plantilla:Infotaula personaEdgar Tinel
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 març 1854 Modifica el valor a Wikidata
Sinaai (Bèlgica) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort28 octubre 1912 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Brussel·les (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatori reial de Brussel·les Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Malines
Brussel·les Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióprofessor d'universitat (1896–), director d'escola (1881–), pianista, compositor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatori reial de Brussel·les (1889–)
Lemmensinstituut (en) Tradueix (1881–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsLouis Brassin, Alphonse Jean Ernest Mailly i François-Auguste Gevaert Modifica el valor a Wikidata
AlumnesEmile Dethier Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Company professionalEugeen de Lepeleer Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeEmma Coeckelbergh (1877–) Modifica el valor a Wikidata
FillsJoseph Tinel, Paul Tinel Modifica el valor a Wikidata
ParentsFranciscus Julianus Coeckelbergh, sogre
Maria Ludovica Paridaens, sogra Modifica el valor a Wikidata
Premis


Spotify: 74cOcBp9nys1MY5t6GtCUa Musicbrainz: f11fef25-f695-494f-8378-b6e38b88a4a4 Lieder.net: 5969 Discogs: 3215612 IMSLP: Category:Tinel,_Edgar Modifica el valor a Wikidata

Edgar Pierre Joseph Tinel (Sinaai (Flandes Oriental), 27 de març, 1854 - Brussel·les, 28 d'octubre, 1912), va ser un compositor i pianista belga.

Edgar Tinel, després d'estudis al Conservatori de Brussel·les amb Louis Brassin (piano) i François-Auguste Gevaert (composició), va començar una carrera de virtuós, però aviat la va abandonar per a la composició. El 1877 la seva cantata Klokke Roeland li va fer guanyar el Prix de Rome de Roma de Bèlgica, i el 1881 va succeir a Jacques-Nicolas Lemmens com a director de l'Institut de Música Religiosa de Mechelen.

Es va dedicar a l'estudi de la música eclesiàstica antiga i les seves idees van donar lloc al Motu proprio del papa Pius X. Nomenat inspector d'educació musical el 1889, es va traslladar al Conservatori de Brussel·les per convertir-se en professor de contrapunt i fuga el 1896, i director a finals de 1908. Va ser nomenat mestre de capella del rei el 1910, després d'haver estat elegit diputat belga a la Reial Acadèmia el 1902.

La seva música litúrgica és polifònica a l'estil palestrina, però aquesta tècnica entrava en conflicte amb el temperament líric i místic de Tinel, i va tenir molt més èxit en els seus dos concerts del Te Deum, l'oratori i els drames religiosos. Aquestes obres indiquen la seva total admiració per Bach, però l'orquestració, dominada per les cordes, és romàntica. Les peces i cançons per a piano de Tinel recorden a Schumann, Mendelssohn i Brahms. Publicà Le chant gregorien (Malines, 1890).

Treball

Òperes
Coral
  • Klokke Roeland, Op. 17, cantata
  • Kollebloemen, Op. 20, cantata, 1879, rev. 1889–90
  • Vlaamsche stemme, Op. 25, 4 masculí vv
  • Te Deum, Op. 26, 4vv org, 1883
  • Psalm vi, Op. 27, 4 masculí vv 1891
  • 4 Adventsliederen, Op. 35, SATB
  • Franciscus, Op. 36, oratori, 1890, llibret de Lodewijk de Koninck
  • Aurora, Op. 37, 4 masculí vv (1885)
  • Psalm xxix, Op. 39, 4 masculí vv
  • Missa in honorem BMV de Lourdes, Op. 41, 5 vv 1892
  • Cantique nuptial, Op. 45, S/T, org, pf/harp
  • Te Deum, Op. 46, 6vv, org, orch, 1905
  • Psalm cl, Op. 47, 4 masculí vv, 1907
Música de teclat
  • Four Nocturnes (veu i piano), Op.1
  • Three Fantasy Pieces, Op. 2
  • Scherzo in C minor, Op. 3
  • Two Pieces, Op.7
  • Piano Sonata in F minor, Op. 9
  • Au Printemps, Five Fantasy Pieces, Op. 14
  • Piano Sonata in G minor, Op. 15
  • Organ Sonata in G minor, Op. 29
  • Bunte Blätter, six pieces for piano, Op. 32[1]
Música orquestral, cançons
  • Principals editors: Breitkopf & Härtel, Schott (Brussel·les)
  • Kollebloemen (poema líric)
  • Drie ridders ('Tres cavallers', balada)
  • Música incidental a Polyeucte de Pierre Corneille (1878–1881)

Tinel també va escriure un tractat sobre la cançó senzilla.

Honors

  • 1900: Oficial de l'Orde de Leopold.[2]

Referències

  1. «Catalogue des Œuvres d'Edgar Tinel (1854–1912)». MUSICA SACRA 32e année – Novembre – Décembre 1912 – Janvier 1913 MUSICA SACRA 32e année – Novembre – Décembre 1912 – Janvier 1913 – Numéros 4, 5 et 6. [Consulta: 6 octubre 2015].[Enllaç no actiu]
  2. Handelsblad (Het) 9 May 1900

Fonts

  • E. Closson: Sainte Godelieve de E. Tinel (Leipzig, 1879)
  • A. van der Elst: Edgar Tinel (Ghent, 1901)
  • P. Tinel: Edgar Tinel: Le recit de sa vie et I'eregese de son oeuvre de 1854 a 1886 (Brussels, 1923)
  • Le 'Franciscus' d'Edgar Tinel (Brussels, 1926)
  • Edgar Tinel (Brussels, 1946) J. Ryelandt: 'Notice sur Edgar Tinel', Annuaire de I'Academie royale de Belgique, cxvi (1950), 207
  • C. van den Borren: Geschiedenis van de muziek in de Nederlanden, ii (Antwerp, 1951), 239ff, 287ff, 335f, 367f
  • F. van der Mueren: 'Edgar Tinel', Musica sacra, 1xiii (1962), 113
  • J. Vyverman: 'Tinel, Edgar', BNB
  • Hugo Riemann, Musik-Lexikon, 9th ed., Max Hellers Verlag, Berlin, 1919.
  • S.A.M Bottenheim, Prisma Encyclopedie der Muziek, Het Spectrum, Utrecht, 1957.
  • Sylvia van Ameringen, Elseviers Encyclopedie van de muziek, Elsevier, Amsterdam, 1962.
  • Percy A. Scholes, John Owen Ward, The Oxford Companion to Music, 10th ed., Oxford University
  • Press, London, 1974.
  • New Groves Dictionary (1981), Volume 18
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9