|
Edgar Mitchell
Edgar Dean Mitchell (Hereford, Texas, Estats Units, 17 de setembre de 1930-West Palm Beach, Florida, 4 de febrer de 2016)[1] va ser un astronauta nord-americà de la NASA que va formar part del projecte Apollo. Pilot del mòdul lunar en la missió Apollo 14, va ser el sisè home a trepitjar la Lluna. EstudisLlicenciat en ciències per la Universitat Carnegie Mellon el 1952, més tard aconsegueix el grau en aeronàutica a l'Escola Naval de Postgraduats (1961). Doctorat en Ciències d'Aeronàutica i Astronàutica de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts l'any 1964. Doctorat Honorari per la Universitat Estatal de Nou Mèxic (1971), per la Carnegie-Mellon University (1971), per la Universitat d'Akron (1979) i per la Universitat Embry-Riddle (1996). En l'exèrcit (Marina)Va completar el seu ensinistrament militar bàsic al comtat de San Diego, va acabar el seu entrenament de vol al juliol de 1954 a Hutchinson, Kansas, i posteriorment va ser destinat a l'Esquadró de Patrulla 29, desplegat en Okinawa. De 1957 a 1958, va ser assignat a l'esquadró d'atac Heavy Dos, desplegat a bord del USS Bon Homme Richard i del USS Ticongeroga, que era un projecte d'investigació experimental. Al Programa Apollo Mitchell va ser triat per formar part dels astronautes del programa Apollo a l'abril de 1966, sent-li assignat el Grup 5. Va servir com a astronauta de suport en la missió Apollo 9 i com a substitut del pilot del mòdul lunar de la missió Apollo 10. El 1971, és triat per a la missió Apollo 14 com a pilot del mòdul lunar. El van acompanyar com a comandant de la missió l'astronauta Alan Shepard i com a pilot del mòdul de comandament Stuart Roosa. Durant la missió van recollir 100 kg de roques, marcant rècords com el de l'estada més llarga en la superfície lunar (33 hores); i l'EVA (passeig lunar) de major durada (9 hores i 17 minuts). Va ser triat també com a substitut del pilot del mòdul lunar de la missió Apollo 16. Després del seu retir de la NASAEl 1972, Mitchell es va retirar de la NASA i de la Marina dels Estats Units. Després d'això, Mitchell va aconseguir certa notorietat per la seva defensa d'algunes idees que molts dels seus propis col·legues consideraven extravagants i pseudocientífiques, però que ell sempre va defensar públicament.[2] Ferm creient en els fenòmens paranormals i en els ovnis, és autor dels llibres Psychic Exploration: un repte per a la Ciència, de The Way of the Explorer: An Apollo Astronaut's Journey Through the Material and Mystical Worlds, 1996, i de El Camí de l'Explorador. També va donar conferències en diferents universitats del món. Mitchell va afirmar que un jove remeier a distància, que viu a Vancouver i usa el pseudònim Adam Dreamhealer, el va ajudar a guarir-se un càncer de ronyó a distància. Mitchell va dir que encara que mai es va fer una biòpsia (la prova definitiva per al diagnòstic d'un càncer), "va realitzar un sonograma i un MRI que van demostrar un carcinoma renal." Adam va treballar (a distància) amb Mitchell des de desembre de 2003 fins a juny de 2004, fins que la "irregularitat havia desaparegut i no ha tornat des de llavors".[3] En 2008 va assegurar en una entrevista (escoltar entrevista) que una font en la NASA va tenir contacte amb extraterrestres reals, que suposadament segueixen el patró arquetípic de ser "petits i amb ulls i cap grans". També va afirmar que la nostra tecnologia ni tan sols s'apropa a la seva, i que d'haver estat hostils, ja hauríem desaparegut. "Els fets han estat ocultats pels nostres governs durant 60 anys, però a poc a poc es van filtrant." Mitchell va morir el 4 de febrer de 2016, un dia abans del 45è aniversari de la seva missió. Obres
Referències
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edgar Mitchell |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
