Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Ecgfrith

Aquest article tracta sobre el rei de Mèrcia a finals del segle VIII. Si cerqueu el rei de Deira i Northúmbria a finals del segle VII, vegeu «Egfrid».
Plantilla:Infotaula personaEcgfrith
Biografia
Naixementsegle VIII Modifica el valor a Wikidata
Mort17 desembre 796 Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmalaltia
Rei de Mèrcia
29 juliol 796 – 17 desembre 796
← Offa de MèrciaCoenwulf de Mèrcia → Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaIclingues Modifica el valor a Wikidata
FillsCyneðryð Modifica el valor a Wikidata
ParesOffa de Mèrcia Modifica el valor a Wikidata  i Cynethryth Modifica el valor a Wikidata
GermansEtheldritha de Crowland
Ælfflæd
Eadburh Modifica el valor a Wikidata

Ecgfrith fou el rei de Mèrcia a la mort del seu pare, el poderós Offa, el 29 de juliol del 796. El seu regnat va ser curt, ja que uns mesos després va emmalaltir greument i es va morir. Uns anys abans de morir el seu pare, el 787, Ecgfrith va ser consagrat com a rei, la primera cerimònia d'aquest tipus que es va fer a Anglaterra, probablement ideada per Offa a imitació de la que havia fet el papa amb el fill de Carlemany l'any 781.

Segons diu a la Crònica de Croyland: «[Ecgfrith] va ser atacat per una malaltia i va deixar aquesta vida». El seu regnat va durar 141 dies.[1]

A Ecgfrith li va succeir un parent llunyà, Cœnwulf, potser perquè Offa va arranjar la mort dels parents propers amb l'objectiu d'eliminar rivals dinàstics al seu fill. En una carta escrita per Alcuí de York, un diaca i mestre que va passar més d'una dècada a la cort de Carlemany i va ser conseller del rei franc, es diu que:[2] «El més noble dels joves no ha mort pels seus pecats, però la venjança per la sang que el pare va fer vessar ha arribat al fill. Perquè tu ja saps quanta sang va fer vessar el seu pare per assegurar el regne al seu fill.» I més endavant afegia: «Això no va ser una amenaça per al regne, sinó la seva ruïna.»[3]

Referències

  1. Swanton, 1991, p. 50.
  2. Lapidge, 1999, p. 24.
  3. Whitelock, 1999, p. 787.

Bibliografia

  • Lapidge, Michael. The Blackwell Encyclopaedia of Anglo-Saxon England. Blackwell Publishing, 1999. ISBN 0-631-22492-0. 
  • Swanton, Michael. The Anglo-Saxon Chronicles, 1996. 
  • Whitelock, Dorothy. «Letter of Alcuin to Mercian ealdorman Osbert». A: English Historical Documents, 500-1042. Psychology Press, 1996. 
  • Williams, Ann; Smyth, Alfred P.; Kirby, D. P.. A Biographical Dictionary of Dark Age Britain. Seaby, 1991. ISBN 1 85264 047-2. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9