Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Duro

Aquest article tracta sobre la moneda. Vegeu-ne altres significats a «joc del duro».
Infotaula de monedaDuro

Modifica el valor a Wikidata
Taxa de canvi
5 pessetes () Modifica el valor a Wikidata

Duro encunyat a Girona el 1808, única emissió denominada en duros.
Un duro de 1975
Un duro de 1998
(emissió dedicada a Astúries)

El duro és el nom tradicional de l'antiga moneda espanyola de cinc pessetes, o del valor d'aquesta moneda. Originalment era una moneda grossa d'argent, que degut als canvis monetaris dels segles xix i xx, successivament dugué les inscripcions 8 rals (d'argent), 20 rals (de billó), 2 escuts i 5 pessetes.[1]

Procedeix de l'antiga moneda anomenada peso fuerte o peso duro en castellà, de 20 rals. També existia el peso de 10 rals o peso a seques. En molts països d'Hispanoamèrica es va mantenir la paraula peso per a la seva moneda nacional.

En els últims anys de circulació de la pesseta, a causa del seu valor escàs, el duro va ser per a molts la moneda més petita que s'utilitzava a Espanya.

El canvi del duro a l'euro és de 33,2772 duros (166,386 pessetes) per 1 euro. Un duro equival aproximadament a tres cèntims d'euro.

Duro sevillano

Van ser famosos els duros sevillanos, que estaven fets d'un aliatge d'argent de menor valor que l'aliatge dels de curs legal. Tenien la lletra 'F' d'Alfonso més curta i 22 ratlles en lloc de les 21 oficials, dins l'escut de les flors de llis del revers.[2][3][4][5] Els duros sevillanos van ser tan famosos que fins i tot van arribar a ser sinònim de falsedat. En català existeix l'expressió:[2]

« Ets més fals que un duro sevillano »

Vegeu també

Ús social

Popularment, alguns múltiples de 5 pessetes eren tant o més coneguts en duros que en pessetes: per exemple, les 100 pessetes eren conegudes com els 20 duros. No tan difós era anomenar les 500 pessetes com els 100 duros i les 5.000 com els 1.000 duros. Molts acords monetaris i moltes travesses, especialment aquells que es feien de paraula, es feien en duros i no en pessetes. Per exemple, durant molts anys les travesses als trinquets de pilota valenciana es feien sovint en duros i no en pessetes.

Referències

  1. Bibiloni, Gabriel. «Monedes i paraules», 25-02-2002. [Consulta: 6 abril 2012].
  2. 2,0 2,1 Josep M. Sugranyes. Garbellada de Refranys: Aires de Sere En La Nostra Parla. Cossetània Edicions, 1 gener 1999, p. 12–. ISBN 978-84-89890-47-3 [Consulta: 19 abril 2012]. 
  3. duros sevillanos. sevillamisterios, 1992 [Consulta: 19 abril 2012]. 
  4. ABC. duros sevillanos. ABC, 1906 [Consulta: 19 abril 2012]. 
  5. Francisco Umbral. Del 98 a don Juan Carlos. Planeta, 1992. ISBN 978-84-320-7550-6 [Consulta: 19 abril 2012]. 

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9